URBANISME PROJECTES
La Paeria de Lleida extingeix avui el contracte per edificar les torres de la Llotja
Al consell d'administració del Centre de Negocis i Convencions. Metrovacesa en va iniciar una el 2019, però aquell mateix any va parar les obres i no les va reprendre
El Centre de Negocis i Convencions (CNC, ens municipal titular de la Llotja), té previst aprovar avui, amb tota probabilitat, l’extinció del contracte amb l’empresa Metrovacesa per a l’edificació de les dos torres al solar al costat del palau de congressos, batejades com Les Torres del Cel, de 21 plantes i 98 habitatges cada una. D’aquesta manera, podria recuperar la propietat del terreny i tornar a posar-lo al mercat.
Metrovacesa, que preveia una inversió de 30 milions en aquest projecte, va començar les obres de la primera de les torres l’estiu del 2019 (l’excavació dels fonaments) i fins i tot va iniciar la venda dels pisos sobre plans. Però al novembre d’aquell mateix any ja les va parar i des d’aleshores no s’han reactivat. Una portaveu municipal va indicar ahir que, si finalment queda resolt el contracte, la Paeria haurà de retornar a l’empresa la part de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) “per la part de l’obra pagada no executada i, per tant, no es retornarà pels fonaments executats”.A finals del 2023, l’anterior equip de govern ja va declarar caducada la llicència per construir les torres, que havia estat atorgada el 4 de juny del 2018, “per l’incompliment del termini d’acabament de les obres”, que segons un informe municipal va concloure el 24 de gener del 2022. I ara es preveu fer el següent pas amb l’extinció del contracte per edificar-les.
De fet, aquest projecte mai no ha cristal·litzat. Va ser gestat durant la fase final de la bombolla immobiliària el 2007, que va portar la promotora Cerbat, integrada per una empresa local i una altra de Caixa Catalunya, a pagar per aquest solar de 27.000 metres quadrats un total de 49,5 milions, que van servir a la Paeria per costejar la Llotja. El contracte estipulava que havia d’edificar obligatòriament dos minigratacels d’una vintena de plantes i que, en cas contrari, la titularitat de la parcel·la revertiria al CNC. L’esclat de la bombolla va fer inviable l’operació, malgrat successives pròrrogues concedides per la Paeria. Al final, després de diverses vicissituds, el solar va acabar en mans del BBVA, que al seu torn el va acabar traspassant a Metrovacesa, que tampoc no ha pogut completar el projecte.