HISTÒRIA COL·LECTIUS
Acrediten 160 anys d'història del col·legi d'Infermeres
Calderó va defensar ahir la seua tesi doctoral a la UdL. - COILL
Els primers indicis documentats del “sentiment de pertinença a un ens col·legiat” d’Infermeria a Lleida es remunten al 1865, fa gairebé 160 anys. Van ser els articles que dos practicants de la Granadella i Vilanova de Bellpuig van publicar fins al 1867 a la revista La voz de los Ministrantes, on apel·laven a “la consciència de classe” per organitzar-se i “tenir més força al plantejar les reivindicacions professionals”. Així ho indica Miquel Àngel Calderó, vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermeres de Lleida (COILL), en la seua tesi doctoral que ahir va defensar a la Universitat de Lleida (UdL).
“Abans de l’existència dels col·legis, la premsa mantenia units els professionals”, va explicar el ja doctor en Cures Integrals i Serveis de Salut. “Gràcies a l’existència dels col·legis ja no hi ha denúncies per intrusisme, perquè són la garantia que els ciutadans rebin cures per part de professionals titulats”, va afegir.
El primer col·legi de practicants de Lleida es va fundar el 1921 amb 23 professionals col·legiats
La tesi, titulada Origen del corporativisme dels practicants, matrones i infermeres a la província de Lleida, recorda la creació el 1921 del primer col·legi de practicants de la província. “Van començar sent 23 a la demarcació, ni una desena a Lleida ciutat, i a les portes de la unificació del 1978 eren més de 200 practicants, dos centenes més d’infermeres i més de 60 matrones”, va assenyalar Calderó.El doctor va combinar el desenvolupament de la seua investigació durant els últims sis anys amb un torn de nit a l’hospital Santa Maria i classes a la UdL, amb l’objectiu de “preservar la nostra història i transmetre-la a les generacions futures”, ja que “ens trobàvem orfes”.
