La Generalitat i la Paeria de Lleida acorden accelerar la tramitació del polígon de Torreblanca

La Generalitat i l’ajuntament han acordat agilitzar els tràmits urbanístics per impulsar el polígon de Torreblanca, un projecte que preveu generar més de mil hectàrees de terrenys per a usos industrials, logístics i de serveis al costat de la carretera N-240 i el desenvolupament del qual fa gairebé dos dècades que es gesta. Així ho van pactar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb l’alcalde, Fèlix Larrosa, en la primera reunió entre tots dos després del canvi de Govern, en la qual també es va acordar crear una taula de treball entre la Paeria i el departament de Territori per al seguiment i els tràmits d’aquest polígon i el trasllat de Fira de Lleida (vegeu el desglossament).

“El Govern assumeix Torreblanca i buscarà el suport de Madrid per concretar les comunicacions que tindrà, com l’estació intermodal, així com en el desenvolupament del polígon”, va dir Larrosa, que va detallar que actualment estan esperant l’informe del ministeri de Transports referent a les comunicacions per carretera, i va avançar que l’ajuntament voldrà formar part de la governança i gestió del polígon. Per la seua part, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va detallar que aquesta taula de treball estarà activa “des d’ara fins al primer trimestre de l’any que ve” per accelerar els treballs de Torreblanca i que la meta del Govern amb el polígon és “generar prosperitat compartida” a Lleida i a tot Catalunya.Illa i Larrosa també van parlar de com tirar endavant el pla de l’estació després que l’últim projecte que es va presentar fos declarat inviable econòmicament per Adif, que és el titular dels terrenys. Sobre això, l’alcalde va reconèixer que el paper del Govern és secundari en aquest cas, però va dir que dimecres la consellera de Territori, Sílvia Paneque, es va reunir amb el ministre de Transport, Óscar Puente, “per tractar entre altres coses el projecte i confio que aconseguirem un compromís de totes les administracions per poder-lo fer realitat”.Paral·lelament, l’alcalde també va reclamar al president destinar més agents dels Mossos d’Esquadra a la ciutat i fer més inversions en justícia.

Pacten 250 habitatges públics i planegen construir-ne dos mil

En matèria d’habitatge, Larrosa va recordar que l’ajuntament cedirà quatre solars a la Generalitat per construir 250 habitatges “de forma immediata” i va avançar que la idea del Govern “és fer fins a dos mil nous habitatges a Lleida per respondre a la demanda habitacional”. Un compromís per al qual no hi ha un calendari fixat, però l’alcalde va detallar que l’adquisició de terreny i la construcció dels pisos es faria mitjançant l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Per la seua part, el conseller Dalmau va remarcar que ampliar el parc d’habitatges és un dels principals objectius del Govern per a aquesta legislatura.En un altre ordre, Larrosa va tornar a insistir a Illa que estudiï la possibilitat que Lleida sigui considerada ciutat de gran població. Una distinció que, segons Larrosa, permetria “avançar en la sobirania institucional” de la ciutat, a més que ajudaria a modernitzar l’administració i reduir la burocràcia. L’alcalde va dir que la Generalitat veu la proposta “amb bons ulls” i l’estudiarà.D’altra banda, Larrosa va dir que Illa s’ha compromès a obrir el centre de dia de Cappont, i que definiran junts els plans de transformació de la Mariola i el Barri Antic.

Suport al projecte per traslladar el recinte de Fira de Lleida a l’Hípica

La proposta de la Paeria de traslladar Fira de Lleida als terrenys de l’antiga Hípica i el seu entorn té el suport de la Generalitat, segons l’alcalde, que va assegurar que participarà tant en el finançament d’aquesta iniciativa com en la gestió del nou recinte firal. “El Govern assumeix la nostra iniciativa per consolidar la capitalitat de Lleida”, va dir Larrosa, que va detallar que a nivell de tràmits primer han de dissoldre l’Àrea Residencial Estratègica (ARE), els terrenys que entre Cappont i la Bordeta on s’implantarà part del recinte, així com el seu consell d’administració i posteriorment modificaran el Pla General de la ciutat. El conseller Dalmau va assegurar que el trasllat de Fira de Lleida “suposa un nou horitzó de transformació urbanística que permetrà guanyar nous habitatges”, ja que a més del recinte firal hi haurà un nou districte urbà.En relació amb el model d’inclusió, Larrosa va dir que el Govern ha avalat el seu pla, que presentaran la setmana vinent, i que consisteix a habilitar un centre d’atenció a temporers, així com reconvertir l’Escola Balàfia i el convent de les Josefines en equipaments per a atenció social i vulnerables.