Arriben 361 menors migrants sols a Lleida en nou mesos, els mateixos que en tot el 2023

L’arribada de menors migrants sols a les comarques lleidatanes no ha parat d’augmentar en els últims mesos i només fins al setembre ja ha superat la xifra assolida en tot el 2023. Segons les dades publicades pel departament de Drets Socials, entre el gener i el setembre d’aquest any la Generalitat ha tutelat 361 adolescents i joves estrangers que han arribat sense referents familiars a Ponent. Es tracta d’un augment del 70% respecte al mateix període de l’any passat i supera la xifra del 2023, quan van arribar 337 d’aquests joves en tot l’any. Un repunt que coincideix amb l’onada migratòria que s’ha registrat aquest estiu a les Canàries, la qual cosa ha generat un debat entre el Govern espanyol i les comunitats autònomes sobre el repartiment d’aquests joves per a la seua acollida.

A les comarques lleidatanes, la immensa majoria tenen setze i disset anys (90,5%), malgrat que també en va haver alguns de 9 i 10 anys. Pel que fa a la procedència, més de la meitat (50,1%) són de països subsaharians; un 32,4% del Marroc i un 13,6% d’altres territoris del Magrib. Nou de cada deu són nois i només un 8,2% són noies. Només en els mesos d’estiu, comptant des del juny fins al setembre, han arribat a Ponent un total de 120 menors estrangers sols, 18 més que en els mateixos mesos del 2023.

Actualment, la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) té sota la seua tutela un total de 596 joves migrants sols a la província. Prop del 45% ja tenen 18 anys o més, per la qual cosa la Generalitat n’ha prorrogat la protecció per contribuir a la seua inserció social i laboral. Aquest col·lectiu suposa el 47,9% del total de menors tutelats pel Govern a les comarques lleidatanes i el 62,8% del total d’acollits en un centre residencial. El 47,8% procedeixen de països subsaharians i un 37,4%, del Marroc. Segons les dades de Drets Socials, hi ha tres nens menors no acompanyats procedents d’Ucraïna.

En el conjunt de Catalunya, hi ha tutelats un total de 6.836 adolescents estrangers, dels quals 2.347 són menors d’edat. Entre el gener i el setembre d’aquest any la DGAIA ha comptabilitzat 2.075 nous casos, un 44 per cent més respecte al mateix període de l’any passat. El 85,7 per cent tenen entre 16 i 17 anys i, en referència a la procedència, el 44,7 per cent venen des de països subsaharians i 37,1 per cent, del Marroc.

Fiscalia avisa d’ús “fraudulent” dels centres de protecció

En la seua última memòria, la Fiscalia de Lleida alerta que l’any passat van augmentar els procediments de determinació d’edat de joves que deien ser menors i finalment no ho eren. Així, el 2023 aquests decrets van ser 42 quan el 2022 havien estat set, mentre que els joves als quals es va determinar la minoria van passar de 41 a només 17 el 2023. Aquest augment, segons el Ministeri Públic, “respon a una dinàmica d’un ús fraudulent de centres de protecció per part de joves que es fan passar per menors d’edat i que, després de la pràctica de diligències, es constata que en realitat eren més grans”. Sobre aquest fet, afegeix que “això no és aliè a l’increment en la detecció de passaports tant alterats com d’aquells que han resultat tècnicament autèntics segons l’informe pericial, però ressenyant que es tracta de passaports no biomètrics, incidències que s’han advertit en joves procedents de Gàmbia, Ghana i el Senegal”. Per una altra banda, adverteix de l’augment “notable” de peticions d’asil, passant de 409 l’any 2022 a un total de 818 el 2023, la qual cosa representa el doble.