Reactiven un pla per poder ampliar el barri de Ciutat Jardí, a Lleida, amb 394 habitatges més

Els promotors del pla parcial que preveu l’expansió de Ciutat Jardí fins més enllà de l’església de Montserrat, el denominat SUR 32, han reactivat els tràmits per poder portar-lo a la pràctica. Aquest pla va ser aprovat inicialment per l’ajuntament fa anys, però la crisi va fer que quedés en un calaix. 

Fonts solvents van explicar a aquest diari que, després d’haver plantejat ja procedir a l’aprovació provisional en l’anterior mandat municipal, l’actual govern ara sí que ha fet els passos per portar-lo a terme. De fet, la tinenta d’alcalde responsable d’Urbanisme, Begoña Iglesias, va confirmar ahir que molt probablement serà tramitat en el ple d’aquest mateix mes, tot i que encara no està assegurat al 100 per cent. Una vegada el ple hi doni el vistiplau, llavors quedarà pendent l’aval d’Urbanisme de la Generalitat.

Aquest pla amplia Ciutat Jardí en el marge esquerre de la carretera d’Osca en direcció a Alpicat des del carrer l’Olivera, que és el seu límit actual, fins a l’altura on comença el camí de l’Albi de l’altre costat de l’N-240. Precisament, en aquest punt preveu construir una rotonda d’on sortiria un vial perpendicular a la carretera que, després d’un gir de 90 graus, continuarà recte en direcció a la ciutat per enllaçar amb l’actual avinguda Ciutat Jardí.

En aquesta zona, de 18 hectàrees, estan previstos un màxim de 391 habitatges, dels quals 177 seran protegits, així com 22.142 metres quadrats destinats a zones verdes i 20.381 a equipaments. També destina 20.361 metres quadrats més a usos comercials i terciaris, que majoritàriament estarien agrupats en quatre parcel·les al costat de l’N-240 entre l’església de Montserrat i la futura rotonda. El SUR 32 conté una superfície molt menor, d’1,6 hectàrees, separada de la principal i situada a l’entorn de la presó, en la qual planteja un màxim de 3 habitatges, dedicar una mica més de 5.000 metres quadrats a zones verdes i una superfície similar a usos terciaris i comercials.

Els promotors volen completar tots els tràmits administratius per poder executar la urbanització dels terrenys a mitjà termini, ja que esperen que l’edificació de la major part del sòl disponible a l’actual Ciutat Jardí estigui completada els pròxims anys. A més a més, val a tenir en compte que aquest va ser el sector de la ciutat on la construcció va resistir millor els efectes de la crisi econòmica. Així mateix, a part de nous habitatges, majoritàriament unifamiliars i adossades, també s’ha desenvolupat una àrea comercial i de restauració a prop de l’església de la Mare de Déu de Montserrat.

Interès per urbanitzar sòl en diversos barris de la capital

La relativa bonança econòmica després de la pandèmia i el fet que la demanda de pisos, ja siguin de compra o lloguer, sigui més gran que l’oferta a la capital, han provocat que s’hagin posat en marxa els tràmits per desenvolupar la urbanització de nous sectors a la ciutat. A part d’aquest de Ciutat Jardí, la comissió territorial d’Urbanisme va emetre la setmana passada un informe favorable a l’avanç d’un pla parcial per construir 1.091 habitatges entre els barris de Pardinyes i de Balàfia. D’altra banda, la Paeria va fer el mateix el juliol passat amb la consulta prèvia per a un altre de 724 pisos als afores de la Bordeta.