L'Ajuntament de Lleida invertirà 13,8 milions en 5 anys per implantar un nou model d'inclusió social

L'Ajuntament de Lleida té previst invertir 13,8 milions d'euros en els pròxims 5 anys per desplegar un nou model d'inclusió social que implica la posada en marxa de set equipaments i pisos distribuïts per la ciutat, amb un total de 519 places destinades a l'acollida de persones en situació de vulnerabilitat. Així ho va anunciar ahir l'alcalde, Fèlix Larrosa, qui va destacar que aquest nou model permetrà deixar d'utilitzar el pavelló 3 de la Fira tant per al pla Iglú com per allotjar persones que arriben a Lleida durant la campanya agrària.

Entre les actuacions previstes, destaca la reconversió temporal de l'antiga escola Cervantes, situada al carrer Cavallers, en un "equipament d'urgències climàtiques" amb capacitat per a 70 persones sense sostre o que resideixen en infrahabitatges durant els mesos de fred. D'altra banda, l'antic hotel de l'estació de tren, si fructifiquen les negociacions amb Adif, es destinarà durant els mesos de juny, juliol i agost a "centre d'acollida de transeünts arribats durant la campanya agrícola" sense contracte i/o sense papers, amb 100 places disponibles.

Per tal d'allotjar temporers amb contracte, la Paeria té previst habilitar un equipament modular al carrer Creu del Batlle de la partida Caparrella, que comptarà amb 24 places en una primera fase, prevista pel pròxim estiu, i 24 més en una segona fase. D'aquesta manera, segons va explicar el tinent d'alcalde d'Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, es podrà reduir el nombre de pisos destinats a aquesta finalitat per part de l'Empresa Municipal d'Agenda Urbana.

Altres equipaments previstos dins el nou model d'inclusió de Lleida

A banda dels espais ja esmentats, el nou model d'inclusió de la Paeria contempla altres actuacions rellevants. És el cas de la vella escola Balàfia, que es convertirà en un "hub cívic" format per un edifici per a la Casa Lila amb serveis per a dones, tres apartaments per a víctimes de violència masclista, un altre amb 25-30 places per a persones sense llar mentre duri el seu itinerari cap a l'autonomia, i un tercer espai destinat a entitats del barri i activitats per a nens, joves i grans.

Per la seva part, l'antic convent de les Josefines es transformarà en el "hub Acadèmia", amb 25-30 places de pernoctació per a persones sense sostre, amb algunes reservades específicament per a dones i persones d'edat avançada. A més, el consistori també projecta la rehabilitació de pisos per a persones en risc i urgències, amb una capacitat total de 30 places.

Crítiques de veïns i oposició al nou model d'inclusió

Malgrat les bones intencions expressades per l'equip de govern municipal, el nou model d'inclusió de la Paeria ha generat un rebuig unànime entre els veïns del Centre Històric i els grups de l'oposició a la Paeria. Des de la plataforma Som Veïns es va lamentar l'ús previst per a l'antiga escola Cervantes, afirmant que els residents del barri se senten "amenaçats, envoltats d'incívics, traficants, saturats de serveis de ciutat i abandonats pels representants polítics".

Per la seva part, el PP va assegurar que els veïns de Noguerola, Estació i Avinguda del Segre "rebutgen fermament" destinar l'hotel de l'estació a alberg, considerant que s'ha decidit "d'esquena" a ells i reclamant l'obertura d'un procés participatiu sobre els seus usos. Els populars també s'oposen a que el col·legi Balàfia i les Josefines acullin persones sense sostre i a carregar el Barri Antic amb més serveis socials.

Des d'ERC es va criticar que la inversió prevista es xifri en "només" 13 milions, al no incloure el cost del manteniment dels nous equipaments, una opinió compartida per Junts per Lleida. Els republicans van assegurar també que l'ús previst per a l'hotel d'Adif "és una acció per dilapidar el pla de l'estació", considerant "injustificat" i "una irresponsabilitat molt gran" l'ús previst per a l'escola Cervantes. Junts va afegir que "s'està ravalitzant el Centre Històric i si no hi fem alguna cosa l'acabarem de perdre", rebutjant també l'equipament per a temporers a la Caparrella "perquè no hi ha hagut consens".

La Paeria confia en el suport econòmic d'altres administracions

Davant les crítiques rebudes, l'alcalde Fèlix Larrosa va subratllar que el nou model d'inclusió compta amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, confiant en que el govern autonòmic hi destinarà més de 4 milions d'euros per ajudar a finançar-lo. Així mateix, el batlle espera comptar amb aportacions del Ministeri de Drets Socials, la Diputació de Lleida, el Consorci de Sensellarisme de Lleida i finançament privat.

Larrosa va remarcar que l'objectiu del consistori és "acabar amb la pobresa" i oferir serveis "amb humanitat", afirmant que prefereix "tenir la gent recollida en un edifici i no vagant per la ciutat" davant possibles crítiques per ubicar un altre equipament social al Centre Històric. A més, va avançar que la Paeria preveu impulsar un pla per rellançar el Barri Antic que va qualificar d'"emocionant i d'esperança".

Què és el model d'inclusió social?

El model d'inclusió social fa referència al conjunt de polítiques, estratègies i actuacions que porten a terme les administracions públiques amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats i l'accés als drets bàsics de tota la ciutadania, posant especial atenció en aquells col·lectius que es troben en situació de major vulnerabilitat o risc d'exclusió.

Es tracta d'un enfocament integral que aborda qüestions com l'accés a l'habitatge, l'ocupació, la salut, l'educació o la participació social, entre d'altres, i que requereix de la implicació i coordinació de diferents àrees i nivells de l'administració, així com de la col·laboració amb el tercer sector i la societat civil.

En el cas de Lleida, el nou model d'inclusió plantejat per la Paeria pretén donar resposta a diferents situacions de vulnerabilitat a través de la posada en marxa de diversos equipaments i serveis distribuïts per la ciutat, amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones que es troben en situació de sensellarisme, exclusió residencial o precarietat laboral, entre d'altres.