'Fuga' de parteres de l'Arnau: La falta d'intimitat porta dones de Lleida a donar a llum en altres centres

Desplaçar-se fins a 100 quilòmetres per donar a llum fora de Lleida és l’elecció forçada per la qual opten dones que no volen compartir un procés tan íntim amb unes altres set parteres en una sala de dilatació amb boxs que només estan separats per mampares i cortines. 

Els exemples de l’Eva o la Marta, dos lleidatanes que van tenir els seus primers fills a Valls i Igualada i van donar a llum el seu segon fill a l’Arnau, constaten que “l’equip treballa molt bé, però les instal·lacions no transmeten confiança i obliguen a seguir un protocol antiquat”, valora la Marta. “Vaig decidir donar a llum a l’hospital públic d’Igualada perquè aquí no tenia la tranquil·litat que es pogués respectar el tipus de part natural que volia”, afegeix.

Una de les matrones de la unitat de l’Arnau explica que “l’àrea incompleix el protocol del departament de Salut perquè hem de desplaçar les dones tres vegades durant el part”. A més, “la falta d’intimitat és tal que les dones dilaten mentre escolten els crits d’altres, i quan les canviem hem de demanar a la resta d’acompanyants que no s’aixequin perquè no vegin els seus genitals”. 

Una de les seues companyes reclama una reforma integral de l’àrea amb espais individualitzats on es puguin dur a terme els tres processos: dilatació, part i postpart. Tanmateix, destaca que “treballem per estar cada dia més formades i oferim serveis que no estan en cartera, com impressions de placenta”. Així mateix, les matrones alerten de la falta de personal que pateixen. “Hauríem de ser cinc per tanda i en alguns casos som tres perquè hi ha vuit companyes de baixa”, afirmen. “La falta de matrones obliga que els postparts siguin atesos per infermeres no especialitzades, una cosa que es podria solucionar renovant la infraestructura”, afegeixen.

La vocal matrona del Col·legi Oficial d’Infermeres de Lleida (COILL), Leyre Estallo, demana “voluntat política per posar les dones en el punt de mira i una anàlisi amb perspectiva de gènere que respongui per què encara no s’ha renovat una àrea clau en el moment més important del seu cicle reproductiu”. Destaca que les infraestructures de l’Arnau són les mateixes que fa 35 anys. “Les dones que estan donant a llum a l’Arnau van nàixer a les mateixes instal·lacions”, afegeix.

Isabel Escuer, presidenta d’Alleta, membre de Llavors de Vincle i que durant molts anys va dirigir un grup d’ajuda al naixement, assenyala que si l’hospital invertís a millorar aquest servei “hi sortiria guanyant, hi hauria menys complicacions”. Recorda que “l’últim que es va fer fa molts anys va ser habilitar habitacions individuals per a les qui ja havien donat a llum”.

La unitat d’Obstetrícia de l’Arnau és la quarta en nombre de naixements entre els hospitals públics catalans. Al seu torn, la portaveu de CCOO Amparo Loren xifra en 2.100 els parts anuals que s’atenen i considera que “no és necessària una gran estructura per donar més intimitat, però sembla una unitat deixada des de fa molt temps”.

La gerència incideix que, “mentre les millores no siguin efectives, cal destacar la competència, implicació i compromís dels professionals del servei, que ofereixen una atenció excel·lent i garanteixen els estàndards de màxima qualitat en l’atenció al part i postpart”.

Pla “prioritari” per renovar l’àrea de dilatació

La gerència de l’hospital Arnau de Vilanova preveu reformar l’àrea de dilatació del centre “a través d’un pla prioritari a curt termini”. Una portaveu va explicar que l’objectiu és “disposar d’un espai on atendre tots els processos obstètrics i ginecològics urgents segons els protocols, guies i pràctiques clíniques actuals, amb confort per a pacients i professionals, així com oferir una atenció al part respectuós amb la privacitat i comoditat de la gestant”.

Eva Berenguer: «Em sentia tan cohibida al box que em costava parlar»

“Fa tres anys, vaig decidir tenir el meu primer fill fora de Lleida per la falta d’intimitat als boxs de l’Arnau. Vivim a deu minuts de l’hospital, però vam decidir donar a llum al públic de Valls perquè buscava confiança. Va ser perfecte, en una habitació adaptada on vaig poder quedar-me amb el meu marit i el meu fill fins a les dos hores posteriors del part. Va ser un regal. Tanmateix, per problemes de logística no vam poder sortir de Lleida per al part de la meua segona filla, i vaig donar a llum a l’Arnau fa vuit mesos. Al box em sentia tan cohibida que em costava fins i tot parlar. Després em van portar a una habitació per dilatar, i gairebé vaig donar a llum a l’habitació. Em van haver de portar corrent en cadira de rodes mentre el meu marit obria totes les portes, passant per davant de sales d’espera mentre tenia contraccions. No em va donar temps de posar-me al llit, vaig tenir la meua segona filla dempeus. És molt bèstia que hàgim normalitzat que aquestes siguin les condicions a l’únic hospital públic de Lleida que atén parts. Tanmateix, l’equip em va ajudar molt i va intentar que fos al més natural possible. Moltes mares no ens queixem del servei perquè sortim contentes gràcies al tracte de l’equip de matrones de l’Arnau.”