Canvis a l'escut de Lleida: un nou disseny amb més nusos i sense corona de llorer

L'escut de la ciutat de Lleida experimentarà pròximament una sèrie de canvis significatius en el seu disseny, després que la Paeria hagi constatat que els seus símbols, l'escut i la bandera, no estan oficialment reconeguts. Seguint les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el consistori lleidatà ha encarregat a l'Arxiu Municipal un informe tècnic per adaptar l'heràldica a la normativa de les ciutats històriques catalanes.

Entre les modificacions més destacades, l'actual corona de l'escut, que correspon a un marquesat, serà substituïda per una corona mural de ciutat, representada per un cèrcol de muralles amb cinc torrasses intercalades, tal com correspon a una ciutat de més de 20.000 habitants. A més, la tija de les tres flors de lis, un element característic de l'escut lleidatà, passarà a tenir més nusos, incrementant-se de sis a un total de 17.

La bandera de la ciutat també es veurà afectada per aquests canvis, ja que perdrà la corona de llorer que actualment l'embolica. D'altra banda, es preveu una adaptació de la tonalitat dels colors de l'escut per ajustar-se a la normativa vigent.

Dos possibles dissenys

Des de l'Arxiu Municipal es van plantejar dos possibles dissenys per al nou escut, diferenciant-se únicament en el ram de flors de lis. El primer proposa reduir la mida de les flors i augmentar el nombre de nusos, mentre que el segon opta per una versió més simplificada, suprimint completament els nusos de la planta.

Finalment, el govern municipal s'ha decantat pel primer disseny, considerant-lo més fidel a l'escut representat al tapís del saló de plens. S'espera que el canvi es tramiti en el ple d'aquest mes.

Orígens incerts de l'escut lleidatà

Els orígens de l'escut de Lleida no estan del tot clars i existeixen diverses teories al respecte. Una d'elles suggereix que a Lleida es conreaven abundantment flors de lis, mentre que una altra, considerada més vàlida segons l'informe de l'Arxiu Municipal, relacionaria les paraules "Lleida" i "lliri", buscant un paral·lelisme entre el nom de la ciutat en temps dels visigots, "Lerita", i la paraula "liri", que seria la forma d'escriure flor de lis en català antic.

També s'esmenta una possible influència del rei franc Lluís I el Pietós, que hauria ocupat temporalment Lleida al segle IX i l'hauria dotat amb un escut amb quatre flors de lis, símbol de la corona francesa. Una llegenda apunta que, quan Jaume I va conquerir València, va regalar una de les flors a les mil famílies lleidatanes que van anar a repoblar el regne valencià el 1238.

Evolució de l'heràldica lleidatana

Segons l'informe, els primers escuts de Lleida daten del segle XII i ja incorporaven les tres flors de lis dins d'un rombe. Les quatre barres es van afegir quan Aurembiaix d'Urgell va renunciar al seu dret feudal sobre la ciutat i aquesta va passar a estar sota jurisdicció reial.

La corona de marquesat es va adoptar perquè Ramon Berenguer IV va ser nomenat marquès de Lleida després de conquerir-la als musulmans l'any 1149. Amb el pas dels segles, l'escut ha anat evolucionant fins a la seva forma actual, que ara es veurà modificada per adaptar-se a la normativa heràldica catalana.