“No tot l'aprenentatge a l'aula es pot fer per projectes”

Innovar per innovar a classe no és la solució màgica per millorar l’aprenentatge dels alumnes. Així ho afirma Anna Pons, responsable del projecte Schools+ de l’OCDE, que ahir va fer una conferència a l’Escola Oficial d’Idiomes davant de directors de centres educatius, organitzada per l’Associació de Directors de Secundària de Lleida. “Crec que la innovació està sobrevalorada”, va assegurar, i va apostar per “obrir les aules i col·lectivament entre docents retroalimentar-se per millorar la pràctica educativa amb petits canvis, no variant radicalment de model”. Va reconèixer que existeixen proves que “l’aprenentatge per projectes és més real i els alumnes estan més motivats”, però va subratllar que “no tot l’aprenentatge es pot fer a través de projectes”. “Potser funciona molt bé per a alguns estudiants, però no tant per a d’altres. Cal entendre l’equilibri adequat per a cada context escolar”, va detallar. Va incidir que “no hi ha un mètode d’aprenentatge que funcioni molt millor que altres, segons la investigació. El que més funciona és assegurar-nos que el docent coneix diferents mètodes i sap adequar-los al seu context particular”. Per això, va indicar que “per poder fer-ho a nivell excel·lent cal tenir una capacitat de detectar les seues necessitats i saber respondre i això es desenvolupa amb l’experiència i la reflexió”. “Cal ajudar el docent a millorar”, va remarcar, i va apuntar que, “si els resultats d’una classe són negatius, no és culpa només d’ell, cal veure el suport que ha rebut i el context de l’aula”.

Així mateix, Pons opina que el sistema educatiu està desequilibrat perquè no s’ha adequat als canvis socioeconòmics dels últims 20 anys. “Hi ha un 20% més de població nouvinguda i s’ha comès l’error de simplement ampliar un 20% les places educatives. Les escoles que s’enfronten a desafiaments importants necessiten molt més suport i rarament són les que tenen els docents amb més experiència. És un repte que sobrepassa l’escola, com a resultat d’una política feta des de Barcelona, que assumeix que hi ha una desigualtat social en territoris com Lleida o Manresa, on hi havia cohesió, i no han sabut gestionar-ho donant més recursos als centres i afavorint un equilibri socioeconòmic i de diversitat cultural entre ells”.

Assenyala que la manera de revertir aquesta situació “va més enllà de recursos econòmics, es necessita més formació dels docents, desdoblar aules, codocència, no concentrar determinats alumnes a certes escoles. Ara existeix consciència d’això, però hem tardat molt i el sistema està molt desequilibrat”.