Docents de castellà i història es 'rebel·len' contra els canvis en la nova selectivitat

La Generalitat està explicant als professors, a través de videoconferències i assignatura per assignatura, detalls sobre la nova selectivitat que s’aplicarà aquest curs, i la majoria estan molestos pel tipus de preguntes, més de relacionar conceptes i d’argumentació, que comportaran haver de fer canvis en la docència amb pressa per preparar els alumnes. Els de castellà i història són els més crítics i tots dos col·lectius preparen escrits exposant les seues queixes, que faran arribar a la Generalitat. En el cas dels de castellà directament proposen que la nova selectivitat per competències es retardi al 2026, ja que asseguren que estan “indignats i frustrats” amb els canvis, com la substitució de les preguntes sobre arguments d’obres, perquè que ja no hi ha lectures obligatòries, per altres d’englobades en el concepte de “saber literari”, en les quals els estudiants hauran d’identificar tòpics i figures literàries en fragments de textos de qualsevol gènere d’entre mitjans del segle XIX i el XXI. És a dir, més temari. “Ni els professors tenim temps de preparar-los, ni els alumnes prou maduresa”, indica una docent. També s’afegeixen coneixements sobre variants dialectals, registres lingüístics i reflexions sobre prejudicis.

Els docents de català també critiquen el canvi de les lectures obligatòries per “estudi del fet literari”, que englobarà preguntes sobre recursos literaris i literatura de tots els temps. “Quan ens els explicaven es van adonar que és molt ampli i van dir que el delimitaran als segles XIX i XX”, relata una professora, i subratlla la “falta de previsió” i “precipitació”.Per la seua part, professors d’història van criticar que en la videoconferència no van poder preguntar els seus dubtes i van lamentar que un examen competencial inclogui preguntes tipus test, que compten 0,25 punts i resten el mateix en cas d’error. Afirmen que els enunciats són rebuscats i que els textos que han de llegir són massa llargs per al temps planificat. Els estudiants també hauran de fer una redacció de 150 paraules comparant un concepte en diversos períodes històrics i incloent opinió, aspecte que van qüestionar.

Els de català i filosofia també estan molestos, i tots veuen precipitació i falta de previsió Demanen definir els criteris exactes per evitar greuges comparatius en les correccions

També han estat informats els professors de filosofia i n’hi ha que també són molt crítics amb les modificacions. Per exemple, en lloc d’explicar els diferents corrents filosòfics, els estudiants els hauran d’aplicar a través de casos pràctics que se’ls plantejarà. Docents plantegen que no estan preparats per fer-ho, ni els professors tenen temps d’ensenyar-los a afrontar el canvi. De fet, van apuntar que hi haurà tres preguntes d’“argumentació”. D’altres, per contra, assenyalen que ja ensenyen d’aquesta manera. Així mateix, s’ha eliminat John Locke del temari i s’ha inclòs una dona, Martha Nussbaum.

Un punt menys per ortografia, sintaxi i coherència dels textos

Una altra de les novetats de la nova selectivitat és que en totes les assignatures es tindrà en compte l’ortografia, sintaxi i la coherència i adequació dels textos de les respostes dels estudiants, que restaran fins a un punt de la nota final. Els docents denuncien que no coneixen els criteris exactes que s’han d’aplicar en aquest sentit i temen que poden generar greuges comparatius en funció de l’exigència de qui corregeix. Argumenten que els alumnes es juguen “per centèsimes” entrar a la carrera que desitgen i creuen que aquesta situació els pot perjudicar.La incertesa respecte als canvis en les proves d’accés a la universitat està comportant també nervis i queixes entre l’alumnat, que també consideren que els nous models d’examen s’haurien d’haver fet públics molt abans. Divendres passat, el Sindicat d’Estudiants va convocar vaga i manifestacions de protesta, que també van ser seguides a Lleida. D’aquesta manera, la selectivitat està prevista els dies 11, 12 i 13 de juny a Catalunya, una setmana més tard que a la resta d’autonomies. Aquestes proves suposen el 40 per cent de la nota d’accés a la universitat. La resta, correspon a l’expedient de Batxillerat.