El barri més ric de Lleida perd la segona posició en el rànquing dels més rics d'Espanya
Ciutat Jardí passa del segon al 52è lloc en la classificació estatal, amb una caiguda de 43 punts en la renda mitjana bruta dels seus habitants
El barri més ric de Lleida, Ciutat Jardí, ha experimentat una davallada significativa en la classificació estatal de rendes mitjanes que elabora l'Agència Tributària a partir de les dades de l'IRPF. Segons les últimes dades publicades per Hisenda, corresponents a l'exercici del 2022, aquest districte lleidatà ha passat del segon lloc al número 52 en tan sols un any.
La renda mitjana bruta dels contribuents de Ciutat Jardí va caure dels 102.360 euros registrats el 2021, només superats pels 190.949 euros del barri madrileny de La Moraleja, als 58.212 euros l'any següent. Això suposa una minva de 43 punts percentuals en aquest indicador econòmic. Variacions d'aquesta magnitud acostumen a respondre a l'arribada o sortida de veïns amb elevats ingressos.
La renda mitjana de Ciutat Jardí duplica la resta de barris
Malgrat aquesta caiguda, la renda mitjana bruta dels habitants de Ciutat Jardí pràcticament duplica la dels residents a la resta de barris de Lleida, amb l'única excepció de la Zona Alta. Segons l'Estadística dels Declarants de l'IRPF als Municipis Més Grans per Codi Postal difosa per l'Agència Tributària, mentre els primers declaren uns ingressos mitjans de 58.212 euros, la mitjana de la ciutat se situa en els 31.335 euros.
La resta de barris oscil·len entre els 28.633 euros de renda mitjana a la zona de la rambla Ferran i l'Estació, i els 31.486 euros de l'Horta. Per la seva banda, l'àrea de la Zona Alta, Fleming i el Camp d'Esports assoleix els 38.770 euros de mitjana.
Gairebé el 80% dels ingressos procedeixen de nòmines
La renda mitjana bruta inclou els ingressos legals de tot tipus, és a dir, salarials (inclou prestacions i subsidis), patrimonials, d'activitats econòmiques i del capital, sense descomptar retencions ni cotitzacions. En el conjunt de la ciutat, aquests conceptes sumen un total de 2.355,7 milions d'euros.
D'aquesta xifra, gairebé el 80 per cent (1.878,8 milions) correspon a nòmines. En segon lloc, i amb un empat a poc més del 6%, se situen les rendes del capital (148,6 milions) i els rendiments de les activitats econòmiques dels autònoms (141,4 milions). La resta dels ingressos procedeixen dels guanys patrimonials per la venda de propietats (92,5 milions, 3,93%) i d'altres fonts (90,6 milions, 3,85%).
Menors nivells de renda als barris més multiculturals
Els menors nivells de renda mitjana, per sota dels 29.000 euros anuals, es concentren a les zones de la rambla Ferran, l'estació de Renfe, la part oriental de Príncep de Viana i el Clot, Magdalena, el Barri Antic, així com a Balàfia i Pardinyes. Aquestes àrees també presenten les majors densitats de contribuents que guanyen menys de 21.000 euros a l'any.
Es tracta dels barris on es fa més evident la transformació cap a la multiculturalitat. Segons l'economista Pere Enciso, "a la ciutat hi ha focus de segregació i de concentració de baixos ingressos, tot i que encara no és una cosa exagerada". No obstant això, adverteix que aquestes tendències també s'aprecien, a un nivell més micro, a l'interior dels districtes amb què treballa Hisenda.
La caiguda de Ciutat Jardí en el rànquing estatal de rendes mitjanes posa de manifest la volatilitat d'aquest indicador en funció dels moviments de població amb alts ingressos. Tot i així, aquest barri continua sent, de llarg, el més acomodat de Lleida, duplicant pràcticament la renda mitjana de la resta de la ciutat.
Les dades de l'Agència Tributària també evidencien la concentració dels menors nivells de renda als barris amb major diversitat cultural, una tendència que, segons els experts, encara no és preocupant però que cal seguir de prop per evitar una excessiva segregació econòmica i social.
