La renda cau a Lleida mentre puja la població i els contribuents: la bretxa econòmica s'eixampla

Les desigualtats econòmiques són cada vegada més evidents a la ciutat de Lleida, amb una bretxa creixent entre els barris més acabalats i els més desafavorits. Segons les darreres dades de l'Agència Tributària, la renda mitjana a la capital del Segrià ha caigut més de mil euros entre les campanyes de l'IRPF de 2021 i 2022, passant de 32.413 a 31.335 euros.

Aquest descens de la renda mitjana s'explica, en part, per un increment en el nombre d'habitants i contribuents a la ciutat. Entre els dos exercicis analitzats, la població lleidatana va créixer de 140.797 a 143.094 persones, mentre que el nombre de contribuents va augmentar de 79.860 a 81.497, i el nombre de declarants va passar de 73.405 a 75.179. Així doncs, amb 2.297 nous veïns, hi va haver 1.637 nous contribuents i 1.774 declarants.

Ciutat Jardí, el barri més ric de Lleida

Les diferències entre els barris són notòries, amb Ciutat Jardí al capdavant, presentant una renda mitjana bruta de 58.212 euros, gairebé el doble de la mitjana general de la ciutat, que se situa en 31.335 euros. Aquesta xifra evidencia una segregació econòmica creixent, on les zones amb més antiguitat i preus d'habitatge més baixos concentren els nivells de renda més baixos.

Segons l'economista Pere Enciso, l'estructura socioeconòmica d'un barri depèn de l'antiguitat de l'habitatge i del seu preu. Mentre Ciutat Jardí atrau un perfil de població amb ingressos elevats, altres àrees de Lleida es veuen afectades per una major concentració de baixos ingressos i multiculturalitat.

Els menors nivells de renda mitjana, per sota dels 29.000 € anuals, es concentren a les àrees de Rambla Ferran, Estació de Renfe, Príncep de Viana oriental, el Clot, Magdalena, Barri Antic, Balàfia i Pardinyes. Aquestes zones també presenten les densitats més altes de contribuents que guanyen menys de 21.000 euros a l'any i on la mutació cap a la multiculturalitat es fa més evident.

Segons l'economista Pere Enciso, a la ciutat hi ha focus de segregació i concentració de baixos ingressos, tot i que encara no és una cosa exagerada. Aquestes tendències també s'aprecien a l'interior dels districtes, on es veuen zones desiguals amb molta diferència entre les de nova expansió urbanística i les antigues

El districte més acabalat perd 50 posicions en un any

Malgrat ser el barri més ric de Lleida, Ciutat Jardí ha patit una davallada significativa en la classificació estatal de rendes mitjanes que estima l'Agència Tributària a partir de les dades de l'IRPF. Entre els exercicis del 2021 i el 2022, va passar del segon lloc al número 52, amb una caiguda de la renda mitjana bruta dels seus contribuents de 102.360 euros a 58.212 euros, una minva de 43 punts.

Segons els experts, aquest tipus de variacions acostuma a respondre a l'arribada o la sortida de veïns amb elevats ingressos. La mobilitat dels residents amb rendes altes pot tenir un impacte significatiu en les estadístiques econòmiques d'un barri.

La tendència a la baixa de la renda mitjana a Lleida no és un fenomen nou. En els darrers anys, la ciutat ha experimentat un creixement demogràfic notable, amb l'arribada de població immigrada i jove que, en general, té ingressos més baixos. Això ha contribuït a una disminució gradual de la renda mitjana, malgrat l'augment en el nombre de contribuents i declarants.

A més, la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19 també ha tingut un impacte negatiu en les rendes de moltes famílies lleidatanes, especialment en els sectors més vulnerables. La recuperació econòmica és encara incerta i desigual, cosa que podria agreujar les desigualtats existents entre els barris de la ciutat.

La situació de Lleida no és única a Catalunya. Altres ciutats i regions del país també s'enfronten a reptes similars pel que fa a la desigualtat econòmica entre barris i grups socials. La polarització de les rendes és un fenomen creixent a tot el territori, amb una concentració cada vegada més gran de la riquesa en determinades àrees i una precarització de les condicions de vida en d'altres.

Això planteja la necessitat d'implementar polítiques públiques que promoguin una distribució més equitativa dels recursos i oportunitats, així com mesures específiques per a la cohesió social i el desenvolupament equilibrat dels barris. La lluita contra la desigualtat és un dels grans desafiaments per a la sostenibilitat i el benestar de les ciutats catalanes en el futur proper.

Les darreres dades de l'Agència Tributària mostren una caiguda de la renda mitjana a Lleida, malgrat l'augment de la població i els contribuents. La ciutat presenta una bretxa econòmica creixent entre els seus barris, amb Ciutat Jardí al capdavant i una concentració de rendes baixes en altres zones. Aquesta situació reflecteix un problema més ampli de desigualtat a Catalunya, que requereix polítiques públiques per promoure una distribució més justa dels recursos i oportunitats.