Investiguen una macroestafa piramidal de 3 milions d'euros a 31 inversors de Lleida

El Jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida està investigant una suposada macroestafa piramidal que ha deixat a 31 inversors lleidatans amb pèrdues de tres milions d'euros en operacions d'inversió que han resultat ser fictícies, segons ha pogut saber SEGRE. Entre els afectats, d'entre 55 i 86 anys, hi ha professionals liberals, funcionaris de diversos sectors i pensionistes que han perdut tots els seus estalvis.

Actualment, el jutjat té acumulades tres querelles contra O.A.R.M., J.G.G. i A.M.D. pels delictes d'estafa agreujada i insolvència punible. El primer seria el líder de l'organització i ideòleg de l'estafa, mentre que els altres dos serien els seus testaferros. Aquestes tres persones també estan sent investigades per jutjats d'altres demarcacions i ciutats com Tarragona, Bilbao, Màlaga, Madrid, Huelva i Pamplona, entre d'altres, per casos similars.

Modus operandi de l'estafa

Els afectats han explicat a aquest diari com es va dur a terme el presumpte frau. El modus operandi sempre era el mateix: els sospitosos es presentaven com a experts financers i s'anaven guanyant la confiança dels inversors amb reunions, dinars, etc. Després els oferien inversions suposadament sense risc, amb altes rendibilitats i supervisades i garantides per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), quan en realitat era un artifici i una estafa.

A més, a partir d'aquí captaven com a nous "inversors" els familiars i altres persones del cercle de confiança d'aquests primers inversors. Els asseguraven que sempre podien recuperar tot el capital invertit, però la veritable intenció era apropiar-se de totes les quantitats rebudes, que han estat desviades.

Investigació dels Mossos d'Esquadra

La Unitat d'Investigació dels Mossos d'Esquadra a Lleida va determinar en un informe que "de l'exhaustiva i meticulosa descripció dels fets efectuada pels querellants, aquesta instrucció considera que tots els documents aportats sostenen àmpliament les conclusions de la querella i apunten clarament als querellats com els autors dels delictes que se'ls imputen".

Els perjudicats comenten que "de vegades feien entregues de quantitats testimonials que hem descobert que eren esquers perquè continuéssim invertint i ampliant el cercle". També afirmen que "cap de les societats estava inscrita ni autoritzada per la CNMV".

Demanen celeritat judicial

Els afectats creuen que hi ha més víctimes d'aquesta estafa a Ponent i demanen celeritat judicial perquè els investigats acabin sent jutjats i puguin recuperar els seus estalvis. Critiquen "la lentitud de la instrucció, ja que després de més de dos anys i mig d'interposar-se la primera querella algun dels presumptes estafadors encara no ha prestat declaració, amb el risc que amb aquesta demora les víctimes puguin perdre definitivament els seus diners".

Societats administrades pels querellats

Pel que sembla, aquestes societats donaven una aparença de regularitat i presentaven les corresponents declaracions fiscals i comptes al Registre Mercantil fins que deixaven de tenir utilitat per als querellats, moment en el qual han anat sent liquidades i extingides de forma precipitada i irregular.

Les societats a les quals els inversors efectuaven les transferències estaven administrades pels querellats, els quals, tot just efectuar-se, retiraven els diners en efectiu, distraient-los a destinacions desconegudes, segons els querellants. Posteriorment, van descobrir que "cap de les societats estava inscrita ni autoritzada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per operar aquests serveis, de manera que fins i tot en el cas que s'haguessin dedicat veritablement a gestionar les inversions que oferien, ho haurien fet de forma totalment irregular i fraudulenta".

Esquers per captar víctimes

Segons els denunciants, tots els fullets i documents que els enviaven o entregaven eren simples "esquers" per captar els diners de les víctimes i crear en elles prou engany perquè duguessin a terme les disposicions patrimonials. Dissenyaven les seves falses ofertes d'inversió inspirant-se en operacions reals, la qual cosa els donava credibilitat.

Buidatge dels comptes en què ingressaven els diners

Les societats a les quals els inversors efectuaven les transferències estaven administrades pels querellats, els quals, tot just efectuar-se, retiraven els diners en efectiu, distraient-los a destinacions desconegudes, segons els querellants. Posteriorment, van descobrir que “cap de les societats estava inscrita ni autoritzada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per operar aquests serveis, de manera que fins i tot en el cas que s’haguessin dedicat veritablement a gestionar les inversions que oferien, ho haurien fet de forma totalment irregular i fraudulenta”. 

Segons els denunciants, tots els fullets i documents que els enviaven o entregaven eren simples “esquers” per captar els diners de les víctimes i crear en elles prou engany perquè duguessin a terme les disposicions patrimonials i dissenyaven les seues falses ofertes d’inversió inspirant-se en operacions reals, la qual cosa els donava credibilitat.