Josep Varela: «La política catalana actual desconeix totalment la història»

La secció de Ciències Experimentals, Matemàtiques i Tecnologia de l’IEI va homenatjar ahir Josep Varela i Serra pel treball que va desenvolupar-hi i, sobretot, pel seu compromís amb la societat de Lleida des de la ciència, la política i la història. En aquesta entrevista aborda qüestions relacionades amb tots aquests àmbits, es mostra crític amb la política catalana dels últims temps, constata que els docents han perdut autoritat i creu que la ciutat de Lleida necessita més ambició per tenir més rellevància.

L’homenatge que ha rebut unia ciència i historia, les seues dos grans passions. Si n’hagués d’elegir una, amb quin es quedaria?

Amb la història.

Per què?

Perquè vaig estudiar ciències perquè venia d’uns orígens molt humils i veia que als altres els costava i jo destacava una mica. I m’agradaven. Ensenyar matemàtiques ha estat fascinant, però a mesura que he anat escrivint llibres veig que m’apassiona la història. Però ser professor de matemàtiques ha estat fascinant.

I la política, no l’ha apassionat encara més?

M’ha apassionat molt. Si haguéssim de resumir una mica la meua vida, una cosa que podria fer-ho és el servei a la gent. Em sap greu dir-ho perquè sembla que adoptes una postura de fanfarroneria. Però des de la senzillesa, quan ets professor, escrius o fas política, estàs al servei de la gent i és el que m’agrada més. Això sí, de la política he rebutjat la part de les intrigues. Per això la meua carrera política té un èxit descriptible, perquè no he estat mai dins de les conjures, i això et cobra peatge.

Amb la seua trajectòria política i coneixement de la història, creu que Lleida és la ciutat que hauria de ser o que podria ser més?

Hauria de ser més. Sempre he defensat que a Lleida li falta ambició. Té coses magnífiques, però ha de tenir més ambició i projectes. Quan estava a l’ajuntament, de vegades es rebutjaven indústries per tenir una ciutat d’una mida controlable des del poder. Lleida és tan important per a Catalunya que em sorprèn i decep que no tingui més rellevància.

Però el centralisme de Barcelona tampoc no ajuda.

Hi estic d’acord. Precisament els meus llibres Converses a Lleida sorgeixen de la idea d’adonar-nos que aquí hi ha persones molt importants que a Barcelona no són conegudes. La gent de Barcelona menysprea la resta de Catalunya. És un error polític majúscul. Lleida ha de ser molt més potent i Barcelona hauria d’ajudar, però si no ho fa, cal lluitar per ser-ho.

Va optar a l’alcaldia, segur que tenia pensades les accions prioritàries si hagués accedit al càrrec.

El que hauria fet, i crec que s’hauria de fer, és tenir més contacte amb municipis com Balaguer, Mollerussa o Fraga, perquè el centralisme de Barcelona també el té Lleida, no hi ha una relació real. Una altra cosa seria afavorir les indústries i la cultura. És un error colossal que el Teatre Principal, que està al centre, estigui podrint-se mentre s’ha gastat molt en altres infraestructures.

S’identifica amb la política catalana actual?

No, en absolut. Soc de l’escola de Jordi Pujol, de la prudència, d’avançar a poc a poc. De què ens ha servit fer grans proclames si no tens poder real. Catalunya, que és un país magnífic, ha de tocar de peus a terra i veure que les seues forces són escasses. Cal avançar lentament, no amb grans declaracions, i competir per veure qui és més independentista. Cal afavorir la nostra economia i cultura discretament, sense ofendre els altres i sense perdre el temps en querelles lamentables. No m’identifico amb aquesta política de grans gestos, m’agradava més la de Pujol, la figura política del qual respecto igual, encara que algunes accions per omissió o pel que sigui no m’agradin.

Quines persones destacaria de totes amb les quals va parlar a ‘Converses a Lleida’?

Primer, l’historiador Josep Lladonosa. Va viure la història de Lleida de forma intensa, i quan parlava de Jaume I ho feia igual que ara estem parlant nosaltres. També Joan Culleré, que va encapçalar les Segones converses a Lleida.

No creu que falta coneixement d’història per part de la població? Perquè si la coneguéssim més evitaríem repetir errors.

La política catalana dels últims temps demostra un desconeixement total de la història. Perquè si coneguessin la història de Catalunya i com han estat les relacions amb Espanya i la correlació de forces, no hauríem emprès iniciatives que ens han portat a l’actual situació, bastant pobra.

A Europa estan en auge les forces ultres, com fa un segle.

Perquè la gent no coneix la història. Estic llegint els Diaris de Stefan Zweig sobre la Primera Guerra Mundial. Aquest aprenentatge de l’Europa i el món de llavors té aplicació en la vida actual. En algunes accions has de pensar què va succeir fa 100 o 200 anys, perquè els homes hem canviat de vestit o de tecnologia, però no de manera de ser. Cal decidir tenint en compte el que va passar, perquè tornarà a succeir, ja que l’essència humana és la mateixa.

Va ser professor de matemàtiques al Gili, va estar gairebé 25 anys sense exercir i després va tornar a fer-ho. Quins són els principals canvis que va veure en els alumnes?

S’ha perdut l’autoritat. Nosaltres no dèiem als nostres pares que el professor ens havia castigat, perquè respectaven la seua autoritat i ens haurien castigat més. Ara els pares la menyspreen i van als centres com a clients, dient que com que portem el nen aquí, exigim bones notes. L’administració ha carregat de burocràcia els docents i no hi ha una bona formació per als futurs mestres. I els pares tampoc no tenen autoritat, perquè han deixat que els seus fills siguin uns tirans i són els seus criats, la qual cosa perjudica els nens. Han dimitit de la seua obligació de tenir autoritat.

El nivell educatiu està baixant?

Penso que s’ha perdut exigència, i crec que això fa baixar el nivell general, però no impedeix que hi hagi gent brillant que destaca. Jo, que vinc d’una família molt humil, sempre he defensat l’escola pública i que aquesta ha de tenir la màxima exigència, perquè en aquesta baixada de nivell general que crec que hi pot haver, els que destaquen són la gent amb mitjans per poder pagar-se determinats estudis, però la gent pobra no els té.

A l’hora de divulgar les ciències, costa arribar a la gent?

Sí. Aquest era un dels cavalls de batalla que teníem i suposo que continua tenint la secció de Ciències de l’IEI, en la qual vaig treballar amb gent molt vàlida i entusiasta. Omplir l’Aula Magna costava Déu i ajuda. No crec que hi hagi fórmules màgiques. Una de les coses que fèiem era portar la ciència als centres, però era molt puntual perquè faltava pressupost. Les institucions han de fomentar la divulgació científica.

Com es va sentir al saber que rebria aquest homenatge?

Amb una gran gratitud cap a la gent de la secció, que és formidable. Va ser una sorpresa, perquè rebre un agraïment en aquest país no és gaire habitual.