L'hàbitat, més important que el clima en el conreu de tòfona, segons un estudi de la UdL

L'hàbitat (agrícola o silvestre) afecta més que les regions climàtiques o els arbres hostes a l'estructura de les comunitats de fongs associades amb les tòfones. Així ho determina una recerca liderada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el Swiss Federal Research Institute (WSL), publicada a la revista científica Fungal Biology. En l'estudi també hi ha pres part personal investigador de la unitat conjunta CTFC-Agrotecnio, la Universitat sueca de Ciències Agràries, la Universitat de Cambridge (Regne Unit), l'Institut Txec de Recerca sobre el canvi global (GCRI), l'Institut Micològic Europeu (EMI) i el Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA).

L'equip ha estudiat les comunitats fúngiques presents en zones on coexisteixen la tòfona negra (Tuber melanosporum) i la d'estiu (Tuber aestivum) a localitzacions d'Espanya i Suïssa, durant tres períodes de mostreig; en funció del seu hàbitat (silvestre o plantació) i la regió climàtica (mediterrània o temperada). Els resultats assenyalen que les comunitats de fongs son més similars en zones de plantació, encara que siguin de climes diferents, que entre conreus i zones silvestres de la mateixa regió climàtica.

"Una plantació mediterrània dominada per alzines i una altra fora de la zona temperada i amb l'avellaner com a espècie principal són més semblants entre elles que no pas una zona de conreu i una altra agrest de la Mediterrània, amb els mateixos arbres hostes i el mateix clima", explica la primera autora de l'article i investigadora del CTFC i la UdL, Yasmin Piñuela. "Això reflecteix el domini potencial de l'edat de l'ecosistema, les propietats del sòl i les pràctiques de gestió en comparació amb altres factors ecològics", afegeix.

L'estudi també revela que les plantacions de tòfones inoculades (T. melanosporum i T. aestivum) mostren menys diversitat de fongs ectomicorrizes, és a dir, aquells que realitzen una simbiosi amb l'arbre hoste, en comparació amb els llocs silvestres. D'altra banda, la recerca apunta que les pràctiques agrícoles de maneig del sòl a les plantacions afavoreixen l'abundància d'altres espècies de tubercles "possiblement pel seu caràcter colonitzador", afirmen els autors de l'article.