Més d'onze anys de presó per violar la filla menor de la seua parella

L’Audiència de Lleida ha condemnat a 11 anys i mig de presó un veí de la capital del Segrià de 38 anys per violar de forma reiterada la filla de la seua parella quan la víctima tenia entre 9 i 10 anys. La Fiscalia sol·licitava una pena de 12 anys de presó i l’acusació particular, de 15. A més, la Sala li imposa una ordre d’allunyament respecte a la menor durant 15 anys, cinc anys de llibertat vigilada i el pagament d’una indemnització de 50.000 euros pels danys morals causats. 

Segons la sentència, l’Audiència considera provat que els fets van tenir lloc entre 2020 i 2022, quan el condemnat, que convivia aleshores amb la seua parella i els fills d’aquesta, cuidava la víctima en el moment en què la seua mare treballava. La nena va relatar en la seua declaració judicial que el processat va començar a fer-li tocaments fins que va començar a violar-la. “Em feia mal, però em quedava paralitzada i no podia ni xisclar. Em deia que no li expliqués a ningú, que era un secret entre nosaltres”, recull la sentència. Els fets es van conèixer el 2022 quan la víctima, que patia problemes per trastorns alimentaris, li va explicar a una integradora social del col·legi.

Segons afirma l’Audiència, hi ha prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència, ja que, a més, no es creu la declaració de l’acusat, que va negar els abusos i fins i tot que convisqués amb la víctima. Tanmateix, el tribunal dona plena credibilitat al testimoni de la menor i el veu corroborat també per l’informe dels psicòlegs, que van avalar que el relat de la menor s’ajustava a la situació viscuda i els danys psicològics que li havien causat els abusos, i dels metges, a més del de la mare. Uns danys pels quals l’Audiència fixa en 50.000 euros la indemnització, ja que la menor encara rep atenció psicològica. A més, assenyala que la pena de presó està justificada per la gravetat dels fets, la reiteració i el llarg període de temps durant el qual van tenir lloc. La sentència no és ferma i podria haver-hi recurs davant del TSJC.