La UdL estudia millorar la dieta d’animals de granja per mitigar el canvi climàtic
Investigació del grup de Nutrició i Medi Ambient d’Agrotecnio amb porcs i vaques per reduir les emissions de gasos
També analitzen la influència dels diferents sistemes d’‘allotjament’
Un simulador d’una fossa de purins i un assaig in vitro d’additius per a l’alimentació animal.
El grup de Nutrició i Medi Ambient d’Agrotecnio- UdL estudia l’alimentació dels animals de granja com a eina per reduir les emissions de gasos contaminants (els d’efecte d’hivernacle i l’amoníac) i mitigar- ne l’impacte en el canvi climàtic.
L’investigador principal, Gabriel de la Fuente, que també lidera el grup consolidat de la Generalitat de Sistemes Ramaders Sostenibles, detalla que “proposem utilitzar la nutrició per mitigar aquests problemes de diverses maneres, com amb nous additius que ajudin a millorar l’eficiència de l’ús dels nutrients i, per tant, que hi hagi menys dejeccions”. “Si un animal aprofita millor l’aliment, excretarà menys i serà més eficient i menys contaminant. També hem d’ajustar bé les necessitats que té l’animal. Si li dones massa proteïna, excretarà la que li sobra”, va indicar.
En aquest sentit, De la Fuente va detallar que en una de les seues investigacions van provar en porcs un dels additius de la multinacional farmacèutica DSM que fa l’orina més àcida, de manera que no volatilitza tant, es reté en forma líquida. “Un ambient més àcid ajuda la digestió dels nutrients i promou una millora més saludable, i ajudem que el nitrogen es quedi als purins i no s’alliberi a l’atmosfera, que és quan és més contaminant”, va explicar. A més, juntament amb el grup d’Agronomia van aplicar aquests purins a un terreny de cultiu de cereal per veure si ajuda a potenciar-ne el creixement.
Un simulador d’una fossa de purins i un assaig in vitro d’additius per a l’alimentació animal.
L’investigador va destacar que també estudien “l’impacte del sistema d’allotjament de boví lleter sobre les emissions de nitrogen i gasos amb efecte d’hivernacle”. D’una banda, vaques que viuen en cubicles i d’una altra, en espais més amplis i amb terra que es va compostant i assecant.
L’investigador va assenyalar que en una granja d’Alcarràs van instal·lar un sistema per mesurar els gasos amb efecte d’hivernacle i estudiar un any sencer “on va el nitrogen que menja” el bestiar. Estan observant que el segon sistema “podria ser més beneficiós per al ramader perquè hi ha menys nitrogen, però perquè s’ha evaporat i això és més perjudicial”.
Així mateix, en un projecte propi multidisciplinari d’Agrotecnio analitzen ara les dejeccions de tots dos sistemes d’allotjament per tal de constatar quin és més útil per a la fertilització.
A més, va afegir que també van recollir “mostres de la microbiota dels animals per relacionar quins microorganismes són els que estan relacionats amb les emissions de gasos i veure si hi ha manera de modular o modificar la composició d’aquesta microbiota per ajudar a reduir les emissions”.
Assajos in vitro per a empreses sobre nous additius i emissions
A més dels estudis in vivo amb animals en granges, el grup també investiga in vitro. “Al laboratori podem fer simulacions dels processos digestius o de la fossa de purins de forma més precisa i sense utilitzar l’animal”, va relatar. Va concretar que qüestions relacionades amb el metabolisme són “més difícil de simular, però per a l’emissió de gasos i veure com canvia la microbiota digestiva sí que hi ha maneres més precises”. Va remarcar que tenen “molts convenis amb empreses que volen provar additius (per a l’alimentació), ho fem in vitro i veiem si hi ha un efecte”. “Així podem testar 5, 10 o 15 additius i el més prometedor el provem in vivo. El cost és menor”, va subratllar.
