El sabotatge que va deixar sense internet milers d'usuaris a Lleida, impune sis mesos després

El sabotatge a un node de connexions de la xarxa de fibra òptica de Lleida perpetrat el 16 d’abril segueix impune sis mesos després, una situació que sembla que no variarà i que té incidència directa en les possibilitats de les empreses per percebre compensacions. Fonts dels Mossos van confirmar que fins al moment no ha estat indentificada cap de les persones que haurien pogut participar en el sabotatge, malgrat que mantenen obertes les indagacions per provar de trobar-los. Els contractes d’empresa per al servei d’internet per fibra solen establir el nombre o percentatge de dies o hores al cap de l’any, o en ocasions del mes, que la fibra ha d’estar operativa o no, una cosa que s’acorda en funció de les necessitats de l’empresa, com els tancaments en cap de setmana o els períodes de vacances, i que afecta de manera determinant la tarifa que es paga per aquest accés a la xarxa.

Els afectats només podrien reclamar a les companyies de telèfon per la falta del servei en els dies que el tall, que va tenir una durada d’entre dos i quatre dies, hagués superat les condicions pactades, encara que sí que podrien demandar aquesta compensació als causants del tall en cas que arribessin a ser identificats. Tanmateix, l’esgotament del termini de sis mesos sense que això hagi passat opera a la pràctica com un sobreseïment del cas. Una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal de l’etapa de Mariano Rajoy determina que les forces de seguretat només han de remetre als tribunals els atestats quan en aquests s’assenyali algú com a sospitós dels fets que s’investiguen. Només hi ha dos excepcions: que un jutge o la Fiscalia reclami aquestes actuacions o que es tracti d’algun dels delictes inclosos en una llista tancada (homicidis, assassinats, delictes sexuals, atacs a la integritat física i corrupció) en la qual no figuren els danys ni els estralls.

L’avaria va afectar una trentena de municipis de sis comarques amb més de 61 veïns i empreses

El sabotatge va tenir lloc la nit del dimarts 16 d’abril del 2024, quan, després de la sostracció de la pesada tapa de metall que protegia un dels accessos a la galeria per la qual discorre l’estesa de fibra òptica, va començar un incendi que va fondre el cablatge en un tram de diverses desenes de metres. Telefónica, el principal subministrador d’internet per fibra òptica a la demarcació de Lleida, és l’empresa propietària de la infraestructura afectada, encara que altres companyies utilitzen aquesta mateixa xarxa.

El foc, que va afectar un node de connexions de la xarxa de fibra òptica, es va traduir en una avaria que va implicar al voltant d’una trentena de municipis del Segrià, les Garrigues, el Pla, l’Urgell, la Noguera i la Segarra amb més de 61.000 veïns, així com a les empreses dels polígons El Segre i el Camí dels Frares, a la capital. L’avaria es va prolongar, segons les zones, entre 48 i 96 hores. L’inici de la reparació en una galeria propera a l’antiga N-II es va retardar fins a primera hora de la tarda del dia 17 davant de la impossibilitat d’accedir-hi a conseqüència de l’“efecte forn”.

Els particulars tenen dret a compensacions al fallar el servei

Fonts de Telefónica van explicar que els particulars sí que tenen dret a una compensació per les interrupcions del servei de subministrament d’internet per fibra òptica amb independència de la durada d’aquestes avaries, una cosa que no passa amb les empreses, els contractes de les quals inclouen dies de carència en què no el reben. L’absència d’autors identificats deixa impune la compensació de les pèrdues econòmiques que van patir centenars d’empreses i negocis que van resultar afectats, que en molts casos es van veure obligats a implementar sistemes alternatius d’accés a internet per poder mantenir la seua activitat.