El barri de Cappont de Lleida, sota l’amenaça del risc d’inundació a falta de mesures correctores
Cappont, a Lleida, situat al costat del riu Segre, enfronta una probabilitat mitjana d’inundació, segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
El barri de Cappont, ubicat a la ciutat de Lleida, es troba en una situació de risc a causa de la seua ubicació en una zona inundable al costat del riu Segre. Malgrat això, s’ha construït un barri sencer en una àrea que podria quedar completament negada en cas d’una avinguda d’aigua. Ara, la Paeria vol prendre mesures de correcció i mirar d'impedir que el barri es pugui inundar.
Actualment, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) considera Cappont com una zona inundable amb un període de retorn de 100 anys (en taronja al mapa), la qual cosa significa una probabilitat mitjana d’inundació. A més, s’inclouen diverses zones més de la ciutat, com Pardinyes, el barri de Noguerola i voltants de l’avinguda Madrid de la ciutat.
Segons la CHE, parla de Cappont com a barri vulnerable, i que fa del tot necessari emprendre les mesures oportunes per reduir el risc existent sobre la trama urbana ja existent.
Mapa de la inundació a Noguerola
Obres a Lleida per “evitar la inundabilitat” del barri
La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) està actualitzant els mapes de les zones inundables, un procés que preveu tancar aquest any i que ha generat picabaralles amb els ajuntaments de Lleida i de Balaguer. “La Paeria és conscient de la situació i treballa des de fa anys en la millora de la seguretat de la ciutat”, va assenyalar l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que va anunciar diverses actuacions amb la CHE per “evitar la inundabilitat de la zona de Cappont”. Així, a banda de la construcció del mur de Grenyana, de la qual està en tràmit l’adjudicació del disseny, “es faran d’acord amb la CHE petites intervencions a les avingudes de Tortosa, de Tarradellas i de Blondel”, va dir.
Comarques
Lleida i Balaguer encapçalen les queixes per la revisió de les zones inundables
Helena Culleré
Períodes de retorn: una mesura del risc d’inundació
Els períodes de retorn són una manera d’expressar la probabilitat que ocorri un esdeveniment de certa magnitud. Per exemple:
- Període de retorn de 10 anys (ROIG): Probabilitat anual del 10%. Aquests esdeveniments relativament freqüents podrien passar una vegada cada dècada, de mitjana.
- Període de retorn de 100 anys (TARONJA): Probabilitat anual de l’1%. Aquests esdeveniments menys freqüents poden passar amb aquesta probabilitat. Les àrees amb aquest risc solen ser considerades en les regulacions per a plans d’urbanisme i assegurances contra inundacions.
- Període de retorn de 500 anys (GROC): Probabilitat anual del 0,2%. Aquests esdeveniments extremadament rars tenen una baixa probabilitat d’ocurrència, però poden tenir conseqüències catastròfiques a causa de la seua magnitud.
La importància de la planificació i gestió del risc d’inundacions
Comprendre els períodes de retorn és crucial per dissenyar infraestructures resistents a inundacions, planificar l’ús del terra i preparar plans d’emergència. Els enginyers i planificadors urbans utilitzen aquestes dades per determinar els nivells de protecció necessaris per a edificis, carreteres i ponts.
A més, els mapes de risc d’inundació, que mostren les àrees susceptibles a inundacions amb diferents períodes de retorn, són eines vitals per a les autoritats locals i els ciutadans. Aquests mapes ajuden a identificar les zones més vulnerables i a prendre decisions informades sobre on construir i com preparar-se per a possibles desastres naturals.
La riuada de 1982: un recordatori de la força del riu Segre
El novembre de 1982, el Segre i els seus afluents van arrasar amb tot al seu pas des del Pirineu a l’Aiguabarreig amb el Cinca. La riuada va segar una vintena de vides i va provocar pèrdues de més de 270 milions d’euros en un centenar de poblacions. Les fortes pluges al Pirineu, amb registres de fins 323 litres per metre quadrat en 72 hores a Capdella, van desbordar el Segre, superant el metre d’altura a la zona més baixa de Lleida.
Aquest desastre va posar de manifest la necessitat de regular el Segre aigües a baix de Oliana, ja que el seu pantà, amb una capacitat de només 84,3 hectòmetres cúbics, va ser insuficient per frenar una avinguda de tal envergadura. Va ser una de les principals raons que van justificar la construcció de l’últim gran pantà a Espanya: Rialb. Aquesta obra va comportar la inundació de pobles com Tiurana i Bassella i l’afectació d’una àmplia zona de Oliana, Ponts, La Baronia de Rialb i Peramola.
