Només 236 dels 6.177 pisos construïts en deu anys a Lleida són de protecció oficial

Només 236 dels 6.177 habitatges construïts a la província durant els últims deu anys són de protecció oficial, segons dades del departament d’Habitatge. Són el 3,8%, una quantitat limitada que puja fins un encara escàs 5,8% a la capital.

A Lleida ciutat es van acabar 2.067 pisos entre el 2014 i el 2023, i només 121 són protegits. Així, les dades de la Generalitat mostren que més de la meitat del nou habitatge social de la demarcació s’ha construït a la capital. De fet, tots els 89 pisos socials que es van edificar entre el 2015 i el 2021 hi són. El 2017 i el 2018 no se’n va acabar cap a tota la província.

La falta de vivenda protegida és compartida en el conjunt de Catalunya, però no és uniforme. Mentre que a la demarcació no assoleix el 4%, a tot Catalunya es van construir 12.039 pisos de protecció oficial entre el 2014 i el 2023, un 10,8% d’un total de 111.051 habitatges. De tota manera, en cap cas no s’assoleix el 15% mínim –en un termini de vint anys– que el Govern va decretar fa dos setmanes per als municipis de les zones considerades de demanda residencial forta. A Lleida, la mesura afectarà la capital i disset municipis més.A les comarques del pla hi ha actualment 38.851 habitatges de protecció oficial, que se sumen a les 5.824 del Pirineu. Així ho indica l’últim Policy Brief de la càtedra Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya. L’estudi mostra que les dos regions compten amb el major nombre de pisos socials per cada 1.000 habitants de Catalunya: 117 a Ponent i 88 a l’Alt Pirineu i Aran, mentre que en l’àmbit metropolità de Barcelona són 11. L’informe també constata que durant els propers cinc anys hi haurà una necessitat de 760 nous habitatges anuals a Ponent i de 152 al Pirineu. A partir del 2030 seran 920 i 190, respectivament. Tanmateix, durant l’última dècada hi va haver una mitjana anual de 387 vivendes acabades a Ponent, i de 235 a l’Alt Pirineu i Aran. Així mateix, el 31 de desembre del 2023 hi havia 2.167 inscrits en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial (1.843 i 324, respectivament).

Una altra conclusió de l’estudi és que, malgrat que la Generalitat hagi destinat a habitatge el 0,7% de les obligacions netes de les liquidacions del seu pressupost entre 2013 i 2021 i que l’Estat hi hagi destinat el 0,24%, “el sobreesforç de la Generalitat no pot compensar l’insuficient esforç de l’Estat”. Finalment, l’informe reflecteix que “hi ha un gran nombre d’iniciatives legislatives en matèria de reserves de sòl per a habitatges socials que no estan generant els resultats desitjats”.

Insten a la col·laboració publicoprivada per fer-ne més

La producció de pisos de protecció oficial ha caigut a mínims des del 2013, mentre que les necessitats de les llars amb risc d’exclusió han anat a l’alça. Es tracta una de les conclusions del Policy Brief, els autors del qual el van presentar ahir a Barcelona. Els economistes Miquel Morell, Agustí Jover i Nil Ragàs van instar a “consensuar un marc de col·laboració pública i privada per atreure operadors”.