Deixarà de ser inundable el barri de Cappont amb la construcció del mur? Parlen els experts
Després de la DANA de València, s'estudia el risc d'inundació a Lleida. El barri de Cappont espera mesures de protecció.
Arran de les inundacions catastròfiques provocades per la DANA a València, l'atenció s'ha centrat en el risc d'inundació que afronten diverses poblacions i municipis de Lleida, inclosa la capital. Un dels temes que ha generat més debat és el mapa d'inundabilitat del barri de Cappont, que es troba sota l'amenaça constant de les crescudes del riu Segre a falta de mesures correctores adequades.
La Paeria de Lleida porta anys intentant modificar aquesta catalogació de risc, que impedeix la construcció del tant reivindicat institut de Cappont. Per això, està a punt de fer un pas important, adjudicant el projecte de construcció d'un mur de protecció al camí de Grenyana, al costat de les comportes de la Mitjana, que haurà de comptar amb el vistiplau del Ministeri i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. També s'actuarà en altres tres punts crítics: l'encreuament de l'avinguda Tortosa amb l'avinguda del Segre, davant de la Paeria i a la passarel·la dels Camps Elisis.
Però, garantirà aquest mur que Cappont deixi de ser inundable? Segons el professor de la Universitat de Lleida, doctor en biologia i expert en gestió de recursos hídrics Antoni Palau, "la garantia del 100% no existeix". El que farà el mur és augmentar la protecció davant de crescudes amb un cabal màxim d'un determinat període de retorn. "Cappont deixarà de ser inundable per les riuades i avingudes d'aigua per les quals s'ha calculat el disseny del mur. Si s'ha calculat per un període de retorn de 50 anys, no serà inundable segons la màxima riuada que hi ha hagut en 50 anys, i que agafa la gran riuada del 1982. Si s'ha calculat per un període de retorn de 100 anys, no serà inundable segons la màxima riuada que hi ha hagut en 100 anys", explica Palau.
Societat
La categorització T10, T100 o T500 en zones d’inundació: Quina és la més important?
Joan Teixidó
No obstant, el professor alerta que això no es tracta d'una ciència exacta i que cal tenir en compte els canvis que ha tingut el riu Segre des del 1982, com la construcció del pantà de Rialb i la implantació de sistemes informàtics. "El pantà de Rialb, que es va començar a construir l'any 1992, té un gran poder de laminació d'aigua, i avui, si hi hagués un inici de riuada que comença al Pont de Bar, com va ser l'any 1982, els sistemes informàtics i automàtics començarien a preparar les preses i embassaments perquè poguessin aguantar una avinguda forta", afegeix.