LLEIDA
Els nous docents de Catalunya cobren el sou més baix de l'Estat: aquests son els seus salaris
Segons un estudi d'UGT, de 400 a 500 euros menys que el més alt, el d'Euskadi
Alumnes en una classe d’un cicle d’FP d’un institut de Lleida. - AMADO FORROLLA
Els nous docents catalans que s'incorporen al sistema o que no arriben als 6 anys d'antiguitat tenen el sou més baix de l'Estat. Segons un estudi d'UGT, en igualtat de condicions, els mestres de Primària i professors de Secundària i FP perceben entre 400 i 500 euros menys al mes que els bascos, que són els que tenen la retribució més alta.
Els docents catalans són els que tenen un sou més baix de l’Estat quan s’incorporen al sistema, és a dir, tenint en compte només el sou base i els complements generals, però no estadis d’antiguitat ni els càrrecs. Segons un estudi del sindicat UGT amb dades del 2023, la retribució dels mestres d’educació Primària a Catalunya és de 2.261,96 euros al mes (pendent d’aplicar una pujada del 2,5%), dels quals el sou base és d’1.086,81 euros i cal sumar 536,47 de complement de destinació i 638,68 de complement específic. El rànquing l’encapçala Euskadi, amb 2.713,40 euros al mes. A Ceuta i Melilla i a les illes la retribució és més gran perquè reben un complement de residència.
Les retribucions per comunitats
L’import inclou el sou base, el complement de destinació i el complement específic general, sense sexennis ni càrrecs
D’altra banda, el sou brut mensual dels professors de Secundària catalans és de 2.570,59 euros (1.256,89 de base), davant els 3.140,27 d’Euskadi. Els docents d’FP cobren 2.400,51 euros mensuals bruts (1.086,81 de base) mentre que els del País Basc assoleixen els 3.091,53. Això suposa que un mestre o mestra de Primària a Catalunya cobra entorn de 400 euros menys que un d’Euskadi, i 500 euros en el cas d’un professor de Secundària o FP.
UGT reivindica la urgència d’equilibrar les diferències entre les comunitats. A més, veu “difícil pretendre retenir el professorat i fer atractiva una professió amb tantes comeses i amb tal càrrega de compromisos i responsabilitats, si no existeix una correlació i reconeixement amb les retribucions”. El sindicat USTEC-STEs qualifica d’“irrisori” el sou base dels docents catalans i subratlla que “revaloritzar i prestigiar la professió no passa només per reduir les ràtios, sinó també per pagar adequadament”. Així, també reclama equiparar les retribucions de Primària amb les de Secundària. Al seu torn, Aspepc, sindicat de Secundària, també opina que el sou base hauria de ser més elevat i recalca que el treball és igual a totes les comunitats, per la qual cosa el sou també hauria de ser-ho. Diu que “encara arrosseguem retallades de l’època d’Artur Mas” i que han perdut “drets adquirits com el fons d’acció social”. Afirma que anys enrere la ràtio era menor i que ara a Batxillerat hi ha més de 30 alumnes per classe, de manera que “per més feina, cobrem menys”.
A més, CCOO va elaborar un altre estudi l’any 2022 que conclou que els docents aragonesos són els que cobren menys, però es comptabilitza el sou brut anual de mestres i professors comptant fins a tres sexennis (cada 6 anys de treball, els docents obtenen un augment de sou). En aquesta classificació, Catalunya es troba a la meitat de la taula.
Retallada el 2011 i congelació fins al 2017
Els professors de Secundària percebien 2.376,34 euros bruts al mes el 2010, quantitat que van veure rebaixada a 2.263,34 fins al 2017, quan va ascendir a 2.308,80 i va continuar augmentant fins als 2.570,59 actuals. En canvi, els docents d’FP cobraven 2.085,59 el 2010 i l’any següent una mica més, 2.113,27, però van mantenir aquesta retribució congelada fins als 2.155,74 del 2017 i van anar cobrant més fins als 2,298,64 del 2023.El mateix informe del sindicat UGT subratlla que Catalunya “és la comunitat autònoma amb el salari més devaluat dels docents, malgrat l’elevat cost de vida, com a conseqüència de la congelació salarial”.
