La construcció d'un mur podria reduir el risc d'inundacions a Cappont? Parlen els experts
Experts analitzen l'efectivitat de les mesures de protecció previstes per la Paeria de Lleida després de les catastròfiques inundacions a València
Imatge de l'actual periode de retorn de 10 anys de Cappont, tramat i que afecta a tot el barri, i en vermell intens el nou estudi pendent d'incorporar al catàleg de Zones Inudables de la CHE
Arran de les devastadores inundacions provocades per la DANA a València, l'atenció s'ha centrat en el risc d'inundació que afronten diverses localitats de Lleida, especialment el barri de Cappont a la capital. Aquesta zona es troba sota l'amenaça constant de les crescudes del riu Segre a falta de mesures correctores adequades.
La Paeria de Lleida porta anys intentant modificar aquesta catalogació de risc, que impedeix la construcció del tant reivindicat institut de Cappont. Per això, està a punt de fer un pas important, adjudicant el projecte de construcció d'un mur de protecció al camí de Grenyana, al costat de les comportes de la Mitjana, que haurà de comptar amb el vistiplau del Ministeri i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. També s'actuarà en altres tres punts crítics: l'encreuament de l'avinguda Tortosa amb l'avinguda del Segre, davant de la Paeria i a la passarel·la dels Camps Elisis.
El mur de contenció de Grenyana, a Lleida
Però, garantirà aquest mur que Cappont deixi de ser inundable? Segons el professor de la Universitat de Lleida, doctor en biologia i expert en gestió de recursos hídrics Antoni Palau, "la garantia del 100% no existeix". El que farà el mur és augmentar la protecció davant de crescudes amb un cabal màxim d'un determinat període de retorn. "Cappont deixarà de ser inundable per les riuades i avingudes d'aigua per les quals s'ha calculat el disseny del mur. Si s'ha calculat per un període de retorn de 50 anys, no serà inundable segons la màxima riuada que hi ha hagut en 50 anys, i que agafa la gran riuada del 1982. Si s'ha calculat per un període de retorn de 100 anys, no serà inundable segons la màxima riuada que hi ha hagut en 100 anys", explica Palau.
Societat
La categorització T10, T100 o T500 en zones d’inundació: Quina és la més important?
Joan Teixidó
No obstant, el professor alerta que això no es tracta d'una ciència exacta i que cal tenir en compte els canvis que ha tingut el riu Segre des del 1982, com la construcció del pantà de Rialb i la implantació de sistemes informàtics. "El pantà de Rialb, que es va començar a construir l'any 1992, té un gran poder de laminació d'aigua, i avui, si hi hagués un inici de riuada que comença al Pont de Bar, com va ser l'any 1982, els sistemes informàtics i automàtics començarien a preparar les preses i embassaments perquè poguessin aguantar una avinguda forta", afegeix.
