L'exdirector d'Urbanisme de Lleida: “no veig problema en l'institut de Cappont, els que en parlen no han viscut una inundació”

Josep Maria Llop era el director d’Urbanisme de l’ajuntament de Lleida fa 42 anys, de manera que va viure en primera línia la riuada i va ser el responsable de la gestació del projecte de la canalització del riu per donar resposta a possibles noves avingudes. A l’hora de comparar aquesta inundació amb la que ara ha devastat diversos municipis de València, destaca que hi ha una gran diferència.

“La força de l’aigua és igual a la massa per l’acceleració al quadrat, i com més pendent és el terreny, més velocitat, i aquí el pendent és molt més suau”, assenyala, indicant que és del voltant d’1,5 metres per cada mil. “Entre Xiva i Paiporta hi ha 27 quilòmetres i un pendent significatiu, mentre que entre el Pirineu i Lleida hi ha una distància set vegades més gran, allà la força fàcilment ha estat deu vegades més alta”, indica.

Sobre el projecte de la canalització, afirma que el fet de viure la inundació va fer que Fernando Cequier (que era l’enginyer en cap de la Paeria) i ell mateix “aprenguéssim molt d’enginyeria hidràulica i vam poder negociar amb els enginyers de l’Estat sabent-ne més que ells”. “Ens va costar tres anys convèncer-los que la solució actual, un parc que també serveix de canal, en comptes d’un simple canal, funcionava, i el procés per fer-ho va durar uns altres 12 anys”, recorda. 

Detalla que al marge de l’obra en si de la mateixa canalització va caldre expropiar magatzems i cases que estaven afectats, construir col·lectors per al marge esquerre, ja que el clavegueram desembocava al riu, executar la conducció subterrània del Noguerola des de davant de l’estació fins on ara s’uneix al Segre i completar la xarxa de sanejament i construir la depuradora, a més d’altres obres menors.

Llop també es pronuncia sobre la situació de risc d’inundabilidad de Cappont, que entre altres aspectes està frenant la construcció del nou institut. “No hi veig cap problema”, respon al ser preguntat sobre si l’institut pot construir-se, i tot seguit ho explica molt gràficament: “Si hi hagués un cas extraordinari d’un cabal de més de 4.000 metres cúbics [el 1982 van ser 3.600] i fins i tot si no es laminés bé a través de les preses, el barri s’inundaria, però l’aigua no arrossegaria cap casa i no hi hauria víctimes mortals si s’avisés amb temps, perquè no té la mateixa força que a València.” 

“Els que parlen d’aquestes coses no han viscut una inundació”, afirma. “Hi ha països d’Europa on hi ha àrees urbanes inundables”, explica, malgrat que precisa que cal adaptar les actuacions urbanístiques a aquesta situació, posant com a exemple que “ara no es farien soterranis com els que hi ha als blocs Zafer”, que estan ubicats al centre de Cappont.