Els veïns de Cappont, amb memòria però sense temor

“El matí que va venir la riuada em vaig passar les hores prèvies portant els cotxes dels pàrquings d’Alfons II i Comte de Vinatesa fins al Lamolla i, quan vaig agafar l’última furgoneta, l’aigua arribava a les rodes i les tapes de claveguera del carrer sortien disparades.” Aquest és el record que Arcadi Farré, un veí de Cappont que regenta una fruiteria a Comte de Vinatesa, té de la riuada del Segre del 1982, de la qual ahir es van complir 42 anys. 

Un episodi que continua molt viu entre els veïns de Cappont que el van patir, que asseguren que en aquell moment “molta gent va fer cas omís dels avisos i pensaven que no seria per a tant”.

D’altra banda, no els preocupa en excés que Cappont sigui una zona inundable, ja que es van prendre mesures, com la canalització, per evitar que es repetissin riuades com aquesta, però critiquen que s’utilitzi com a excusa per privar el barri d’equipaments com el reclamat institut. “Si poden viure milers de persones i tenir ambulatori, la universitat i tres col·legis, hi pot haver un institut”, asseguren.

“El que més recordo és el soroll de l’aiguat entrant per l’avinguda de les Garrigues”, destaquen

Rosa Escarp conversava ahir al matí a la seua carnisseria del carrer Agustins amb una veïna sobre la riuada i les dos coincideixen a destacar un record: el soroll de l’aigua. “És el que més em ve al cap d’aquell dia, veure un aiguat entrant a tota velocitat per l’avinguda de les Garrigues amb un soroll que feia por, i en aquell moment, vam tancar la botiga i ens vam refugiar a casa, on vam passar el dia sense aigua ni llum,” explica.

 La seua clienta també destaca la virulència amb què l’aigua va entrar a Cappont. “Les tapes de claveguera sortien disparades i arrossegava cubells d’escombraries plens i pedres com si fossin de paper, no va ser una gran inundació, però sí que va ser molt gros veure el barri amb un metre d’aigua”, indica. 

Farré remarca que la inundació de la zona nord-est de Cappont “va ser perquè es va desbordar el canal de Seròs i aquesta aigua amb fang s’emportava bidons de desenes de litres d’oli i rodes senceres de tractor com si res, era impressionant i per sort es va poder avisar la gent amb temps”. Escarp afegeix que “l’avís va córrer gràcies al boca-orella dels veïns i la meua germana ens va avisar a les dos del matí de diumenge a dilluns que venia una riuada i ens deia que ens passaria com a València, on feia uns dies que s’havia trencat la presa de Tous”. 

Per la seua part, Joan Moraño, que regenta una joieria a Riu Ebre, rememora que “molta gent no va fer cas dels primers avisos, no eren conscients del perill, però l’aiguat va ser terrible, es van inundar tots els baixos i soterranis i no vam poder entrar dins fins al cap de quinze dies, quan es va poder retirar tot el fang”. Gemma Capdevila, que té una merceria a l’avinguda València, diu que “llavors tenia 12 anys i no em vaig assabentar de com de greu va ser fins un temps després, però recordo que Cappont es va inundar perquè el canal de Seròs es va desbordar i dos cosins meus van morir per la riuada a Capdella”.

Quant als treballs posteriors a la riuada, els veïns coincideixen que sort van tenir dels voluntaris. “Tothom hi va posar l’espatlla per netejar portals i locals i l’hotel Condes de Urgel deixava usar el seu telèfon perquè truquéssim a familiars i amics, va ser dur viure aquesta experiència, però malgrat tot es poden rescatar coses boniques”, conclou Escarp.

Sobre el fet que Cappont sigui zona inundable, la majoria dels veïns consultats no temen patir una altra riuada com el 82, ja que “està la canalització, hi ha pantans i més mecanismes de control que evitarien el caos que hi va haver llavors”. 

La presidenta veïnal, Veni Ros, recorda que la riuada del 82 “no va ser catastròfica, però va enfangar tot el barri”. Diu que “fa temps que reclamem una solució” al risc d’inundació, però no ho veu preocupant. “De fet, la Paeria ja està treballant en una solució, però demanem que no s’amaguin darrere d’aquesta excusa per no construir l’institut, perquè aquesta situació no va impedir construir altres equipaments”, conclou Ros.

“Cal avaluar tots els riscos per decidir la protecció

“Cal avaluar tots els factors de risc per decidir les actuacions”, diu Joan Escuer, geòleg i professor de la Universitat Carlemany, en relació amb la inundabilitat de Cappont i el projecte de l’institut. Sobre si un mur a Grenyana és una protecció suficient, afirmen que “prendre mesures per a un perill molt gran costarà molts diners, tot depèn de per a quina magnitud les dissenyes”.

“Es diu que amb el pantà de Rialb ja no tornarà a passar una riuada com la del 82, però depèn que sigui igual, perquè ningú garanteix que no caurà més pluja en poc temps o ho farà a sota de Rialb”, indica. Escuer no es pronuncia sobre l’institut. “Potser no és el millor lloc, però potser és on es necessita”, assenyala, però no veu viables equipaments com un hospital o quarters de Mossos o Bombers, que han d’estar sempre operatius.