Urbanisme desembussa set parcs solars i cinc més obtenen l'aval ambiental

El desplegament de les energies renovables comença a agafar velocitat de creuer, almenys sobre el paper i en la tramitació administrativa: en una sola setmana han obtingut el vistiplau urbanístic o ambiental dotze parcs solars, un d’eòlic i una línia d’evacuació.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va aprovar dimecres de manera definitiva la instal·lació de dos plantes solars de l’empres Spring Solar que sumen 56,96 MW (megawatts, milers de quilowatts) de potència a la Portella i va emetre els informes corresponents a una de 0,7 a Torrefarrera, una altra de 47,7 a Almatret i al canvi de l’evacuació d’una més de 7,5 a Castelldans.

A més, va ser informada que per a unes altres dos instal·lacions, una que flotarà sobre una bassa a Alfés, de 2,1 MW, i una de 2,5 MW a Maials, disposen ja de la resolució definitiva de la direcció general d’Urbanisme.

Al desembús de la tramitació d’aquestes set plantes solars, que sumen una potència instal·lada de 117,45 MW i que s’ubicaran al Segrià, se li afegeix el de cinc més (més una línia d’evacuació) de les quals aquesta mateixa setmana s’ha conegut que han obtingut declaracions d’impacte positives de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

Es tracta d’una de 50 MW impulsada per Rascón Solar a Alcarràs, Albatàrrec i Lleida i una altra de 49,9 a Llardecans, ambdós al Segrià; d’una altra de 25 als Torms, el Soleràs i Granyena, a les Garrigues, i d’una de 25 a Isona i Conca Dellà i una altra de 50 a Talarn i Tremp, al Pallars Jussà.

Sumen 199,9 MW de potència, la qual cosa, amb els 117,5 de les tramitades per Urbanisme i les 413 desencallades el mes passat, eleva a 730 els megawatts i a 24 les plantes solars beneïdes a Lleida en tot just 40 dies. El Segrià, les Garrigues i el Jussà són les tres comarques de Lleida que concentren el desplegament de les centrals solars, una tecnologia a la qual aquesta setmana s’afegeix l’eòlica amb l’aval ambiental a un parc de cinc aerogeneradors de 115 metres d’altura i aspes de 85 a Ivorra, Estaràs (la Segarra) i Castellfollit de Riubregós (Anoia), en una àrea habitada per 92 espècies animals.

No obstant, no totes les decisions de la Comisisió Territorial d’Urbanisme de Lleida són favorables al desplegament de les renovables, ja que la sessió de dimecres va incloure l’emissió dels informes en el tràmit de consulta ambiental de les propostes de revisió dels seus POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) que impulsen els ajuntaments de Sant Guim de Freixenet i de Montoliu de Segarra per limitar la instal·lació d’aquestes tecnologies dins del perímetre dels seus termes.

Així, ambdós pretenen vetar la presència d’aerogeneradors a menys de mil metres dels nuclis urbans i a menys de 400 de les masies i els habitatges disseminats dels seus termes per tal de reduir l’impacte paisatgístic i els riscos en cas de ruptura de les aspes.

L’energia solar va camí de duplicar l’eòlica a Lleida

Les preferències dels promotors de les energies renovables han canviat a la demarcació de Lleida en sintonia amb el tomb que s’ha produït en el conjunt de l’Estat. La potència instal·lada als parcs eòlics que es troben en servei a Lleida suma 398 MW (megawatts, milers de quilowatts), la qual cosa multiplica per 22 els 18, dotze al pla i sis al Pallars dels solars. 

Tanmateix, la proporció entre aquestes dos tecnologies canviarà en els pròxims mesos si s’acaben desenvolupant tots els projectes autoritzats, que suposarien la posada en funcionament de 1.053 MW solars (el 63% al Segrià, el 10% a les Garrigues i el 5% al Pallars Jussà) i només 135 d’eòlics, tots a la Segarra. D’arribar a bon port totes aquestes iniciatives, els parcs solars de la demarcació de Lleida acollirien plaques amb una potència conjunta de 1.073 megawatts davant els 533, és a dir, una mica més del doble. 

Els primers també predominen sobre els segons folgadament entre els projectes que es troben en fase de tramitació, en aquest cas amb una diferència una mica més del triple: 839 MW solars per 276 eòlics. Així, aquestes produccions se sumaran a la de la hidroelèctrica, que genera a Lleida un volum superior a la demanda.