Josep Maria Estela: «Falten més mossos i mitjans i continuaré mirant per Lleida»

Fa tot just deu dies es va publicar que tornava a la cúpula dels Mossos i deixava de ser el cap de la Regió Policial de Ponent. Han estat dos anys com a màxim responsable a Lleida. Quin balanç fa a nivell global?

Un dels objectius que em vaig marcar va ser el de millorar la col·laboració amb institucions i altres cossos com la Guàrdia Urbana de Lleida, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Em sento especialment satisfet perquè, en aquests dos anys, hem treballat moltíssim en la col·laboració i la cooperació, que s’ha traduït en equips conjunts d’investigació en temes greus, drogues, dispositius i vigilància. Hem aconseguit fer un pas més.

A nivell delinqüencial, què és el que més l’ha preocupat?

La realitat delinqüencial d’aquí té dos escenaris: la ciutat de Lleida, per la seua mida; i la resta de la regió, en un entorn més rural. A més, es dona una peculiaritat: els mitjans, que sou molt potents; així com el boca-orella, que fa que hi hagi una important difusió del que passa diàriament. Això ens fa jugar amb desavantatge. És a dir, que la sensació d’inseguretat de seguida creix. M’explico, dos o tres robatoris en domicilis a l’àrea metropolitana queden en l’anonimat, però aquí generen alarma. És una cosa que tenim en compte a l’hora de treballar i és un dels problemes que més ens preocupen i ocupen, perquè són els que generen més inseguretat. És on hem destinat més recursos, més vigilància i més investigacions.

S’ha disparat el cultiu i el tràfic de marihuana. És un altre problema greu?

Evidentment, però és una cosa generalitzada a la zona mediterrània. Són un autèntic problema. A més, generen molta càrrega de treball a les unitats d’investigació.

En els últims anys han augmentat els delictes sexuals. A què ho atribueix?

L’impuls per denunciar-los que hi ha hagut a tots els nivells ha permès aflorar uns casos que no eren coneguts, una xifra fosca. És el factor principal que explica que hagin augmentat els casos en els últims anys.

Fa unes setmanes va dir “tolerància zero amb les armes blanques”.

Hi ha determinats comportaments, com l’ús d’armes blanques o l’alcohol al volant, en els quals s’ha de dir: tolerància zero. Hi ha més decomissos d’armes perquè fem més controls.

I en la lluita contra els multireincidents. Senten certa impotència?

La policia fa la seua feina. Hi pot haver una discussió amb la legislació, però jo identifico el problema en l’àmbit judicial, que no té els recursos humans i materials per simplificar els procediments, que es dilaten en el temps de manera exagerada. Hi ha un col·lapse que els mateixos responsables denuncien. El contrari, per exemple, del que passa amb les infraccions o delictes de trànsit.

En aquests dos anys hi ha hagut dos crims que no s’han resolt, els assassinats a la Baronia de Rialb i Vilanova de la Barca. Hi ha alguna novetat?

No puc dir res més enllà que hi estem molt a sobre.

Vostè ha dit en ocasions que els Mossos necessiten més agents i més recursos.

És una de les prioritats i continuaré mirant per Lleida. Portem 25 anys i les comissaries s’han quedat obsoletes i amb falta d’espai. En alguns casos no hi ha ni lloc per a les taquilles dels nous agents. Quina demanda tenim aquí? Actualitzar les nostres infraestructures. Hi ha el projecte de la segona comissaria a Lleida, que serà per als serveis regionals i l’actual, només per al Segrià. A més de la nova de Mollerussa. D’altra banda, hem millorat en el nombre d’agents i comandaments, però hem d’incrementar-ho. Finalment, no ens hem de quedar enrere en l’ús de les tecnologies i hem de disposar de prou mitjans per assistir el ciutadà in situ, especialment en un territori com el nostre.

Torna a la cúpula del cos, ho sent com una restitució?

És un honor que els responsables del cos comptin amb mi perquè torni a formar part de la direcció. Aquesta reincorporació és una oportunitat per continuar amb els projectes que vaig iniciar quan vaig ser comissari en cap, amb el model de proximitat, d’un cos que té una estructura territorial molt potent que és el que dona sentit a la nostra existència. És la base, l’atenció al ciutadà com a prioritat, el tractament de les víctimes, que siguem capaços d’atendre’ls com es mereixen. Millorar els temps de resposta, prioritzar els col·lectius vulnerables i potenciar el servei.

Què va passar amb el seu cessament?

Òbviament no va ser un moment fàcil per a mi que la direcció política del moment cregués oportú que no havia de seguir al meu lloc, però hi ha moments en la vida en els quals un ha de decidir entre perdre el cap i perdre la dignitat i jo vaig decidir no perdre la dignitat. I, encara que quan et tallen el cap fa molt de mal, suposo que perdre la dignitat deu ser més dolorós. En aquests dos anys a Lleida he intentat aportar tot el que sabia. Treballar a Ponent és una de les millors coses que m’han pogut passar, al teu territori i amb la teua gent. Han estat dos anys molt bonics.

Se’l veu agraït.

Molt. Ho vull agrair als agents i als diferents comandaments del cos. Fa 25 anys del desplegament i és una regió amb una gran experiència, amb uns valors molt sòlids, de servei públic i de fer la feina bé. I també cal donar les gràcies a les institucions, amb la seua voluntat de treballar junts.

El comissari Josep Codina és el seu substitut. Què en pot dir?

Era molt important que el comissari que vingués a Lleida entengui la nostra realitat. Li ho he explicat i a més ve de la Catalunya central. Entén perfectament les necessitats, és una garantia i continuarà treballant en la línia actual i tindrà la sensibilitat necessària.