Chamba va rebutjar un curs contra la violència sexual i sortirà lliure en 5 anys

Dissabte vinent es compliran 20 anys de l'assassinat d'Isabel Bascuñana. L'autor, Gilbert Antonio Chamba, un assassí en sèrie, va ser condemnat a 45 anys de presó però sortirà el 2029, ja que la pena màxima efectiva és de 25 anys. Fins ara no ha gaudit de cap permís perquè s'ha negat a fer un curs contra la violència sexual.

Gilbert Antonio Chamba Jaramillo va ser condemnat a 45 anys de presó per assassinar i violar Isabel Bascuñana, una jove de 21 anys que estudiava Dret al campus de Cappont de la Universitat de Lleida. L’assassinat es va produir el 23 de novembre del 2004 –dissabte vinent farà 20 anys– i és un dels crims més escandalosos que s’han comès a Ponent perquè Chamba, que ara té 61 anys, és un assassí en sèrie del qual es va descobrir dies després, gràcies a un periodista, que havia matat vuit dones a l’Equador entre 1988 i 1993, crims pels quals només va complir vuit anys de presó. Al seu país se’l coneixia com el Monstre de Machala i va ser legalitzat per la subdelegació del Govern central de Lleida l’any 2001, desapareixent-li per error aquest horrorós historial delictiu. A Lleida, després del crim, es va descobrir que va intentar violar i matar una altra dona l’estiu del 2003 (també va ser condemnat per això) i va fer el mateix amb una altra jove el dia abans del crim d’Isabel.

Malgrat ser penat amb 45 anys –que es complirien a finals de novembre del 2049–, Chamba sortirà en llibertat molt abans. Concretament, a finals de novembre del 2029, d’aquí a cinc anys. Per què? Perquè es va decretar que en compliria 25 de presó efectiva. A Espanya, quan es va cometre el crim, el màxim legal de presó efectiva era de 20 anys –la presó permanent revisable és del 2015 i no s pot aplicar retroactivament– encara que en casos d’especial gravetat es podia ampliar fins als 30. En el cas de Chamba es va fixar en 25.

D’aquesta forma, el Monstre de Machala es troba actualment en la fase final de la pena, la qual cosa li permetria poder sortir esporàdicament amb permisos. Tanmateix, segons fonts solvents, encara no ha pogut trepitjar el carrer perquè des del 2022 té “disconforme” un Programa Individual de Tractament (PIT). Justícia ha declinat informar-ne. Un PIT disconforme ho pot ser per no haver acceptat el programa contra la violència sexual, que és el que ha passat en aquest cas, segons les mateixes fonts. Els interns condemnats per delictes sexuals, a més de no tenir faltes disciplinàries, necessiten haver fet satisfactòriament aquest curs i pagar la responsabilitat civil per accedir als permisos penitenciaris perquè la Junta de Tractament aprovi les sol·licituds. Una cosa que no passa en aquest cas. Chamba compleix condemna a Quatre Camins de la Roca del Vallès (Barcelona), concretament en un mòdul amb interns penats per violència sexual. Actualment té 61 anys, per la qual cosa d’aquí a un lustre sortirà amb 66.

Què passarà quan surti lliure? En aquest cas, a la sentència, tant l’Audiència com el Tribunal Suprem (TS), van fixar que “el condemnat no podrà residir a Lleida, ni acudir a aquesta ciutat i el seu entorn en un radi de 100 quilòmetres durant els deu anys següents al compliment de la condemna, prohibint-li expressament aproximar-se o comunicar-se, per qualsevol mitjà, amb la família de la víctima”.

També hi hauria la possibilitat d’expulsar-lo d’Espanya. El Suprem, que el 2007 va confirmar la sentència de l’Audiència, va manar donar testimoni a la subdelegació del Govern central de Lleida –que era qui havia regularitzat la seua situació el 2001 malgrat que l’expedient faltava la documentació exigida, entre la qual, l’historial delictiu a l’Equador– “a fi que, si procedís, s’incoï expedient administratiu d’expulsió quan correspongui a l’empara de l’article 57 de la Llei Orgànica de Drets i Llibertats d’estrangers a Espanya”.

La família Bascuñana, investigadors i experts estan convençuts que quan Chamba surti lliure ho tornarà a fer. De fet, en la sentència, els magistrats feien la següent afirmació: “Assumint l’abast dels seus actes, presenta el perfil de la psicopatia amb violència gratuïta i persistent, juntament amb una profunda desviació sexual consistent en la necessitat d’unir el sexe forçat amb la mort.”

El passat 9 de novembre es van complir 18 anys de l’assassinat d’Isaac Martínez, el jove de Cappont de 26 anys que va ser cosit a trets quan sortia amb el seu cotxe d’un pàrquing al carrer Riu Ter d’aquest barri per anar a treballar. El crim continua impune i no han aparegut nous indicis en els últims anys. “El cas es troba a la via morta. Els investigadors asseguren que no està tancat però en els últims anys no hi ha hagut cap novetat”, assegura Pau Simarro, advocat de la família de la víctima. Simarro ja ha dit en reiterades ocasions que demanarà portar el cas a judici per evitar la prescripció del delicte, que es produirà als 20 anys, el 2026.

El jove va ser tirotejat quan sortia amb el seu cotxe d’un pàrquing al carrer Riu Ter a les 7.40 hores del 9 de novembre de 2006. Un desconegut li va disparar set trets, dos per la part posterior del cotxe i cinc des del costat. L’autor anava vestit de negre, amb un passamuntanyes i una armilla reflectora. Al carrer hi havia uns operaris que anaven vestits de manera similar, la qual cosa demostra que va ser un crim premeditat.

Sergi Mesalles, cap d’investigació dels mmee: «Gairebé se’ns escapa»

La investigació de l’assassinat d’Isabel devia ser molt complicada.

Va ser un impacte. Vam tenir molta pressió per les circumstàncies, era un cas complex i va generar una gran alarma social. Des de l’inici vam veure que la víctima havia estat agredida sexualment. A més, hi havia moltes línies d’investigació obertes. El treball de l’equip d’investigadors i d’altres unitats va ser ingent.

Com van arribar fins a Chamba?

Era uns dels vigilants del pàrquing on Isabel va aparcar el cotxe. El vam entrevistar al lloc i a comissaria, com a molta altra gent. Aquí, com a la resta, se li va prendre les empremtes. Va aixecar les sospites d’un company: portava tatuatges carceraris i va estar poc col·laboratiu. Va sortir d’aquí monitorat.

Les empremtes van ser claus.

Sí, perquè es van trobar a la bossa d’escombraries que tapava el cos, però també n’hi havia d’altres. La clau va ser com hi estaven distribuïdes.

No coneixien que era una persona condemnada per assassinat?

El seu expedient estava net.

Va intentar fugir dies després.

Va comprar diversos bitllets d’avió. El teníem controlat però hi va haver algun moment que gairebé se’ns escapa.

Va ser a posteriori quan van saber que ho havia intentat amb dos dones més a Lleida?

Sí. Arran de la difusió del cas. Només un dia abans ho havia intentat amb una noia que havia anat al cine. Chamba li va manipular el cotxe. Al tornar anava amb un amic, va ser el que la va salvar. Mesos enrere ho havia intentat amb una altra dona.

Manté que si surt lliure ho tornarà a fer?

Sí, ja ho vaig dir en el judici.

La vostra és una feina dura a nivell emocional.

El contacte amb els familiars, que també són víctimes, és molt dur. Viuen una injustícia. Són casos que et marquen.

La família de la jove assassinada adverteix del perill de Chamba: «Quan surti de la presó tornarà a matar i violar»

“Cada dia 23 de novembre és una data dura per a tota la família. Però hem aconseguit quedar-nos amb el record de la Isabel, que és l’important”, afirma Vicenç Bascuñana, germà de la jove lleidatana assassinada. Ell i el seu germà Josep van ser les cares visibles de la família Bascuñana després del crim. El Vicenç també va ser l’enllaç amb els Mossos d’Esquadra. Recorda que “el meu pare va morir el 2016, en bona part a causa que no ho va superar, ho va viure d’una altra manera”. Preguntat per com es troben dos dècades després, assegura que “el que ens causa més malestar en aquests moments és el fet que hi hagi la possibilitat que un monstre com ell pugui sortir lliure d’aquí a cinc anys. Perquè si surt, tornarà a matar i violar. Ho va aconseguir fer nou vegades i les que ho ha intentat ni se saben”. Vicenç Bascuñana afegeix que “hi ha persones que no es poden rehabilitar, la justícia i la seguretat han d’oferir una solució”.

Recorda com va viure aquells dies i, especialment, quan es va saber que Chamba era un assassí en sèrie que havia entrat a Espanya sense antecedents penals. Val a recordar que el Monstre de Machala va arribar a l’Estat el novembre del 2000. L’Oficina d’Estrangeria de Lleida li va concedir l’octubre del 2001 la residència per treballar per arrelament amb un historial net. El ministeri de l’Interior va reconèixer l’error. Van fallar tots els protocols de seguretat. “Ho vam viure amb molta indignació. Primer perquè t’ha passat a tu i, després, perquè ens ha passat d’aquesta manera”, afirma, i fa la següent comparació: “És una sensació d’injustícia com la que ara té la gent de València amb la dana. Com ha pogut ser? Han fallat tots els protocols. Et queda la impotència i la ràbia de què passaria si els hagués passat a les persones que manen?”

En aquest sentit, assegura que “ja que el que ens ha passat no es pot arreglar, almenys cal evitar que pugui tornar a passar. Ens preocupa perquè cinc anys passen ràpid. No és un tema només nostre. Tindrà 66 anys i podrà fer gaires coses”. No es quedaran de braços plegats. Recorda que no es va fixar una ordre d’expulsió. “Nosaltres ho vam demanar i intentarem que això es tingui en compte. Si cal, ens mourem”.

En tots aquests anys no hi ha hagut ni una disculpa de Chamba ni de l’Estat. “Mai no ho ha reconegut. Tampoc no volem que ens demani perdó. Ni ho hem buscat. Ens quedem amb el record de la Isa”, diu.

Un assassí en sèrie va matar al gener un pagès de Vilanova de la Barca

Un assassí en sèrie de pagesos seria darrere del crim d’un agricultor de Vilanova de la Barca del 5 de gener passat i de des homes més a Navarra en homicidis pràcticament calcats que es van produir el novembre i el desembre de l’any passat. El cas està encara per resoldre malgrat que hi ha hagut avenços rellevants, segons ha pogut saber aquest diari. Aquesta és la línia d’investigació que segueixen des de fa mesos els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. No es tracta només de crims que tenen un patró similar sinó que hi ha indicis i proves que reforcen aquesta hipòtesi. Ramon Rossell, de 84 anys, va ser agredit brutalment amb les seues pròpies tisores quan podava a la seua finca. L’assassí li va robar el cotxe i va fugir a França després de passar per Andorra. A Ponts es va saltar un control quan els Mossos encara no coneixien el crim. En els altres dos casos, les víctimes tenien 68 i 80 anys a Tudela i Ribaforada (Navarra).

L’assassinat de Cappont és “a la via morta” 18 anys després

El passat 9 de novembre es van complir 18 anys de l’assassinat d’Isaac Martínez, el jove de Cappont de 26 anys que va ser cosit a trets quan sortia amb el seu cotxe d’un pàrquing al carrer Riu Ter d’aquest barri per anar a treballar. El crim continua impune i no han aparegut nous indicis en els últims anys. “El cas es troba a la via morta. Els investigadors asseguren que no està tancat però en els últims anys no hi ha hagut cap novetat”, assegura Pau Simarro, advocat de la família de la víctima. Simarro ja ha dit en reiterades ocasions que demanarà portar el cas a judici per evitar la prescripció del delicte, que es produirà als 20 anys, el 2026. 

El jove va ser tirotejat quan sortia amb el seu cotxe d’un pàrquing al carrer Riu Ter a les 7.40 hores del 9 de novembre de 2006. Un desconegut li va disparar set trets, dos per la part posterior del cotxe i cinc des del costat. L’autor anava vestit de negre, amb un passamuntanyes i una armilla reflectora. Al carrer hi havia uns operaris que anaven vestits de manera similar, la qual cosa demostra que va ser un crim premeditat.

Per aquest crim va ser detingut un veí de Lleida que va passar alguns mesos en presó preventiva i va ser exculpat arran d’un informe de la Guàrdia Civil. Aquest informe en contradeia un altre dels Mossos, que no es podia establir una relació d’identitat entre les restes de pólvora trobades a les mans i les peces d’aquesta persona –va al·legar que havia canviat una bateria del cotxe que contenia els mateixos elements– i les restes de cartutxos que van impactar en la víctima. La família Martínez va demanar nous informes però es van rebutjar. Ells tenen clar el sospitós. Creuen que hi ha indicis contra aquesta persona malgrat que hi va haver certs errors en la investigació policia.

Pau Simarro té previst presentar a mitjans del 2025 un escrit amb tota la documentació i proves circumstancials per reobrir la causa i “convèncer” el jutjat d’Instrucció 4 i a la Fiscalia perquè “se sotmeti a judici” la persona que de moment ha estat exculpada.

Un franctirador va acabar amb la vida d’un empresari a la Baronia

Joan Coromina, un empresari d’Oliana de 61 anys resident a Cervera, va morir el 25 de gener del 2022 –d’aquí a dos mesos farà tres anys– després de rebre un tret al pit quan es trobava en una finca de la seua propietat a Gualter, nucli de la Baronia de Rialb. Un franctirador amagat al bosc li va disparar des de lluny. Gairebé tres anys després no consten detinguts i el cas continua obert.

La hipòtesi més probable és que el mòbil del crim està relacionat amb negocis de la víctima, que movia molts diners i disposava de múltiples propietats i finques en aquesta zona i també a l’Alt Urgell, el Solsonès, Barcelona i Cervera, on residia. També tenia molts vincles amb persones d’Andorra. L’escenari, sense testimonis ni càmeres, ha complicat en gran manera les tasques d’investigació dels Mossos. En aquest cas, ha tingut molta importància l’estudi de balística amb una anàlisi al més alt nivell.

Les Borges, un assassinat sense trobar el cadàver de la víctima

Fa tot just un mes es van complir tres anys de l’assassinat i la desaparició de Pol Cugat, un jove de 25 anys que vigilava una plantació de marihuana en una casa de les Borges Blanques. El cadàver encara no ha estat trobat. El principal sospitós del crim, en un cas que va destapar SEGRE, és Albert M.B., un veí de Lleida de 46 anys que va ser detingut i que va estar empresonat preventivament des del juny del 2022 fins a l’abril de l’any passat. Hi ha mitja dotzena més d’investigats. “Els investigats per l’assassinat del meu fill Pol continuen fent vida normal, però nosaltres no. Hem perdut l’esperança de trobar el cadàver”, va afirmar a aquest mitjà Carmen Peguero. Alguns investigats es van presentar a la comissaria de Mossos de Lleida per denunciar l’assassinat malgrat que van afirmar que ells no havien estat.