Els rics migren a les perifèries

Al comprar la casa, pensa en el veí que adquiriràs amb ella”, resa un proverbi rus, l’autor anònim del qual va oferir, potser sense saber-ho, o potser expressament, una possible explicació antropològica per a assumptes com la segmentació classista dels espais urbans, una pista per observar-ne l’evolució i, també, un factor per comprendre processos com l’ennobliment, que no deixa de ser una manifestació dinàmica de la segregació.

Aquests moviments demogràfics han adquirit trets tan nous com cridaners en els últims anys a Lleida entre els segments més adinerats de la població. Aquests, de la mà dels últims desenvolupaments urbanístics, han situat (sense que deixessin de ser-ho) el que tradicionalment han estat els barris obrers de la ciutat, la Bordeta i Cappont d’una banda i Pardinyes i Balàfia per una altra, com els principals focus d’assentament i d’atracció, alhora, dels perceptors de rendes més elevades.

Algunes de les promocions urbanístiques que s’han portat a terme en els últims anys han provocat una segona migració intraurbana de les elits econòmiques, les mateixes que en el canvi de segle van anar abandonant el centre per dirigir-se a nous barris com Ciutat Jardí i que ara es van concentrant a l’orla occidental de la ciutat.

Les dades de l’Agència Tributària sobre les declaracions de l’IRPF de l’exercici fiscal del 2022, que són les últimes disponibles, situen el districte postal del 25001, el qual engloba els barris de la Bordeta, Cappont, la nova zona universitària i els Mangraners com el de més nombre de residents amb ingressos superiors als 60.000 euros anuals (828) i també com el que més va veure augmentar la població d’aquest rang entre 2020 i 2022, amb 228 incorporacions.

Al comparar dades de renda d’aquells dos anys cal tenir en compte que el primer d’ells és el de l’aturada econòmica pels confinaments de la pandèmia, una situació que va tirar a la baixa de la gran majoria de les rendes salarials. No obstant, aquesta tendència coincideix amb una altra com va ser la dels trasllats a habitatges més amplis, uns moviments que, per raons tant de liquiditat com d’accés al crèdit, va resultar més freqüent en els grups de més renda que en els més baixos.

Aquesta xifra indica que pràcticament la cinquena part dels que guanyen més de 60.000 euros a l’any a Lleida (4.150, 767 més que dos anys abans) resideixen en aquest districte.

El districte que engloba la Zona Alta, Fleming i el Camp d’Esports apareix, amb 601, com el segon amb més residents de rendes altes al davant del de Balàfia i Pardinyes (520), mentre que aquest últim és el segon en atracció (110) al davant de l’anterior (105).

El cens de persones amb rendes elevades d’aquests tres districtes supera el de Ciutat Jardí, que no arriba al mig miler (456) i l’augment del qual en aquell bienni va ser un dels menors de la ciutat: només trenta-sis. Únicament supera el que es va donar a l’antic centre, a l’àrea de la rambla de Ferran i l’estació de Renfe, que, ja fos per la millora dels ingressos de residents o per l’arribada d’altres de nivell alt, es va quedar en trenta-un.

Aquest últim districte és, amb clares diferències, el que té una menor quantitat de veïns amb rendes del tram superior de la classificació d’Hisenda.

Es queda en 31, un registre que il·lustra, juntament amb una densitat del 41,3 per cent dels contribuents per sota dels 12.000 euros bruts anuals (32,5% a la ciutat), la decadència del centre.

Alpicat supera qualsevol districte del centre en veïns adinerats

Hi ha una cosa semblant a una segona perifèria més enllà de la que marca l’orla exterior de la capital de Ponent que porta anys resultant atractiva per a una part dels membres dels estrats més adinerats de la ciutat, que opten per fixar la seua residència en les poblacions dels voltants en un procés que els geògrafs denominen fenomen periurbà. El principal allotjador i receptor de veïns de rendes altes d’aquesta perifèria és Alpicat, on el 2022 residien 379 veïns amb ingressos de més de 60.000 euros bruts anuals i que en dos anys va registrar un augment de 58. Aquest cens supera en nombre de membres el de qualsevol dels districtes del centre de Lleida: 171 a la rambla Ferran, 292 a la Seu Vella i 224 i 276 a cada un dels flancs de Príncep de Viana. N’hi ha 149 a Alcarràs, 133 a Torrefarrera i 94 a Almacelles.