Anul·lacions i demores en les visites per fibromiàlgia a l'hospital Santa Maria Lleida

La recent jubilació d'un dels dos reumatòlegs de la unitat de fibromiàlgia i fatiga crònica de l'hospital Santa Maria està causant retards de diversos mesos i cancel·lacions en les visites mèdiques als usuaris. Fibrolleida acusa la gerència de “deixar morir” una unitat que atén més de 2.000 pacients a l'any.

Pacients amb fibromiàlgia, fatiga crònica i sensibilitat química viuen anul·lacions de visites i demores de fins a diversos mesos per ser atesos per un metge a l’hospital Santa Maria. L’associació Fibrolleida, que reuneix mig miler de lleidatans afectats per aquestes patologies, explica que els “retards i cancel·lacions de cites sense ser reprogramades” són conseqüència de la jubilació al juny d’un dels dos reumatòlegs de la unitat especialitzada del centre. Fibrolleida acusa la gerència de “deixar morir la unitat” perquè “el metge que queda va demanar ampliar la seua jornada al 100%, però només li van permetre fer més hores a l’hospital Arnau”, explica la presidenta de l’entitat, Carme Fabregat.

El departament de Salut va certificar el 2017 el servei d’atenció a les síndromes de sensibilització central del Santa Maria com a unitat d’experiència clínica de referència a la demarcació. Està integrada per personal mèdic, d’infermeria, fisioteràpia i psicologia, i atén més de 2.000 pacients a l’any. “Va costar molt tenir-la i ara que té pressupost no la podem perdre, els metges de família estan saturats i no tenen la formació específica per tractar-nos”, afirma la vicepresidenta de Fibrolleida, Teresa Sánchez.

L’empresa pública GSS, que gestiona el Santa Maria, admet que “la demora de les primeres visites de facultatiu de la unitat s’ha vist incrementat” des de la jubilació, “però això no vol dir que no s’estiguin atenent els pacients que necessitin valoració” per part de reumatòlegs, assegura.

Així mateix, explica que “els dos facultatius compartien la seua dedicació tant al Santa Maria com a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, per la qual cosa la seua dedicació no era exclusiva a la unitat”.

La fibromiàlgia i la resta de síndromes de sensibilització central són patologies especialment invalidants en un gran nombre de pacients. “Necessitem tant els metges com els fisioterapeutes i psicòlegs, la nostra malaltia no és distingible a simple vista i moltes vegades ens han dit que no tenim res”, lamenta Fabregat, que destaca les seues dificultats per provar les seues incapacitats davant de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). “La majoria de persones amb fibromiàlgia som dones, i a gairebé totes ens han dit que tenim ansietat, la qual cosa ens genera ràbia, impotència i frustració”, afegeix Sánchez.

Fibrolleida assistirà aquest dijous al ple del Parlament, on instarà la Generalitat que doti la unitat del Santa Maria amb un metge més. L’associació lamenta la “falta de reacció” del centre davant d’una jubilació que estava prevista i la portaveu de CCOO Helena Motos valora que “és una completa desídia i incompetència”.

Motos explica que diverses persones els han anul·lat la seua visita mèdica el dia abans “i no consten en llistes d’espera perquè no han estat reprogramades”, conclou.

El Sobirà exigeix a Salut reforçar l’atenció pal·liativa

El consell d’alcaldies del Pallars Sobirà va acordar ahir sol·licitar una reunió amb la consellera de Salut, Olga Pané, per reclamar una solució en breu a les deficiències sanitàries als Pallars. Aquesta és la primera mesura de pressió que s’adoptaran, segons van explicar els alcaldes consultats.

En concret, reclamen un metge per cobrir la baixa del facultatiu del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (Pades) des del mes d’abril passat, quan la metge que ocupava aquesta plaça va optar per anar a un altre lloc al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Llavorsí. Aquest servei, que compta amb un equip format per facultatius, infermeres i treballadors socials, atén a domicili persones que tenen una malaltia crònica complexa o en situacions del final de vida per a cures pal·liatives a fi d’evitar-ne l’hospitalització. Fonts de Salut ja van indicar la setmana passada que s’ha continuat prestant amb personal expert d’infermeria, treball social i suport de salut mental en coordinació amb l’equip mèdic de l’Hospital Comarcal del Pallars, i ja s’ha contactat amb una metge, que s’incorporarà ben aviat. Actualment, a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran hi ha en marxa tres unitats del Pades i a Lleida, cinc.