20 anys de l'assassinat d'Isabel Bascuñana: Qui és Chamba Jaramillo, el Monstre de Machala?
L'assassí en sèrie equatorià, que va matar 8 dones al seu país, va ser condemnat a 45 anys per l'assassinat d'una jove estudiant a Lleida el 2004
Aquesta setmana es compleixen 20 anys de l'assassinat d'Isabel Bascuñana, una jove estudiant de Dret de 21 anys, a mans de Gilbert Antonio Chamba Jaramillo, conegut com "el Monstre de Machala". El crim, ocorregut el 23 de novembre del 2004 al campus de Cappont de la Universitat de Lleida, va commoure profundament la societat lleidatana i espanyola.
Chamba, un assassí en sèrie equatorià de 61 anys, va ser condemnat a 45 anys de presó per l'assassinat i violació d'Isabel. Tanmateix, sortirà el 2029, ja que la pena màxima efectiva a Espanya és de 25 anys. Fins ara no ha gaudit de cap permís perquè s'ha negat a fer un curs contra la violència sexual.
Lleida
Chamba va rebutjar un curs contra la violència sexual i sortirà lliure en 5 anys
Albert Guerrero
Per si no fos prou impactant es va descobrir, pocs dies després del crim, gràcies a un periodista, que Chamba havia matat 8 dones a l'Equador entre 1988 i 1993. Per aquests crims atroços, pels quals era conegut al seu país com "el Monstre de Machala", només va complir 8 anys de presó dels 16 als quals va ser condemnat, gràcies a una reducció de pena per bon comportament i una llei d'indults de l'any 2000.
Després de sortir de la presó, Chamba es va traslladar a Espanya el 2000, i va residir a Lleida. Allà va ser legalitzat el 2001 per la subdelegació del Govern central, que li va fer desaparèixer per error el seu horrorós historial delictiu. Abans del crim d'Isabel, es va descobrir que va intentar violar i matar una altra dona l'estiu del 2003 (també va ser condemnat per això) i va fer el mateix amb una altra jove el dia abans de l'assassinat d'Isabel.
El perfil d'un assassí en sèrie
Gilbert Chamba utilitzava el seu treball com a taxista per accedir a les seves víctimes, sovint estrangulant-les abans d'agredir-les sexualment. Va ser capturat el 1993 a l'Equador després que una víctima aconseguís escapar i donar una descripció a la policia. Els seus crims han causat gran commoció tant al seu país com a Espanya, i se l'ha descrit com un dels criminals més atroços de la seva època.
Segons els informes dels perits i forenses, Chamba presenta el perfil d'un psicòpata integrat amb una desviació o parafília que uneix la violència homicida amb l'agressió sexual, molt estesa entre els criminals en sèrie i amb grans possibilitats de reincidència. L'assassí buscava provocar la mort de la víctima com una condició necessària per a la seva plena satisfacció a l'hora de realitzar l'agressió sexual, per la qual cosa se li pot afegir el diagnòstic de necrofília.
A més, s'apreciava en Chamba "una personalitat amb baixa resistència a la frustració, una valoració de l'ego molt alta i absència de remordiments i de sensació de culpa", segons l'informe de les forenses. També tenia "una vida sexual impersonal i trivial, compaginant diverses relacions alhora sense que això li suposés cap malestar". Ególatra, trivial, parafílic, necrófil... Així es configurava el perfil d'un psicòpata que havia estat adormit durant 4 anys i que, irremeiablement, va despertar de nou el fatídic 22 de novembre del 2004 per perpetrar el brutal assassinat d'Isabel Bascuñana.
L'Equador va demanar perdó per l'assassinat
Arran del crim, el consolat de l'Equador a Barcelona va demanar perdó a la família d'Isabel, en nom seu i del govern equatorià. "Que es faci justícia amb tots els assassins. No importa qui sigui perquè gent indesitjable n'hi ha a tot arreu", va declarar llavors Freddy Arellano, cònsol de l'Equador a Barcelona.
El cas d'Isabel Bascuñana i Gilbert Chamba va posar de manifest la necessitat d'una millor coordinació internacional per prevenir que criminals perillosos puguin eludir la justícia i reincidir en altres països. També evidencia la importància d'un seguiment i tractament adequats dels delinqüents sexuals i assassins en sèrie, per intentar evitar que tornin a causar mal un cop surtin de la presó.