LLEIDA
Condemnen un guàrdia urbà de Lleida a tornar 21.000 € d'una baixa il·legal
El Tribunal Suprem ratifica l'ordre que ja havien avalat abans el TSJC i un jutge. Va cobrar la prestació durant setze mesos al mateix temps que treballava
El Tribunal Suprem ha conclòs el plet iniciat fa ja cinc anys per un agent de la Policia Local de Lleida que pretenia no haver de tornar els 21.426 euros que va cobrar de la Seguretat Social en concepte de baixa com a urbà durant 16 mesos mentre passava la major part d’aquell temps treballant, i cobrant per això, al servei d’Urbanisme de la Paeria. Els diners tornaran a l’erari públic.
La baixa, per una lesió òssia en un turmell, li va ser concedida el març del 2018 en la seua condició de policia, per a la qual havia quedat incapacitat. Això el va portar a demanar el pas a la segona activitat, una espècie de situació de reserva que s’aplica als cossos policials i que permet compatibilitzar el cobrament d’una part del salari amb altres activitats, dins de l’administració o fora. La Paeria, que li va reconèixer el dret a la segona activitat, va optar per buscar-li una altra feina a la seua plantilla. Va passar a prestar, amb categoria d’auxiliar, funcions de suport a la Inspecció del Servei d’Obra Pública, a Urbanisme. Dedicava un 30% de la jornada “per a seguiment dels guals” i el 70% restant a la tramitació d’expedients i a tasques de suport de registre, d’arxiu i de notificacions.
A finals de maig del 2019, la Seguretat Social va declarar “la incompatibilitat de la pensió d’incapacitat permanent total per a la professió de policia amb l’exercici de la nova professió de policia local en segona activitat, com a inspector de via pública”. En aquest mateix document li oferia la possibilitat d’“optar entre la pensió que percep o el treball que està exercint”.
El plet arranca després que la Seguretat Social desestimés el recurs que el policia va presentar contra la resolució per la qual acordava “suspendre la pensió d’incapacitat permanent total” i “declarar l’obligació de reintegrament” dels fons “indegudament percebuts” mentre va estar de baixa.
Aleshores, des del 9 d’agost, havia passat a ocupar un lloc d’auxiliar de gestió en una altra regidoria. L’1 de febrer es reintegrava al servei actiu després que l’assegurança dictaminava que les lesions “ja no eren constitutives d’incapacitat permanent”.
El jutjat Social 1 de Lleida va desestimar la reclamació de l’agent, que pretenia retenir aquests diners, a mitjans del 2021, en una decisió que va avalar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el maig del 2023 i, ara, el Suprem ha tornat a ratificar-la.
Les sentències conclouen que “el pas a la segona activitat, encara que impliqui funcions diferents, continua sent part del servei actiu i manté les mateixes retribucions, per la qual cosa no pot considerar-se com una nova ocupació que permeti la compatibilitat de la pensió”, assenyala el Suprem.
En aquest cas, afegeix, “persisteix en l’exercici de la mateixa professió” i “el manteniment de la seua retribució és incompatible amb una pensió d’IPT (Incapacitat Permanent Total) que té naturalesa de renda substitutòria de salaris deixats de percebre”. L’agent denunciava una suposada vulneració del dret a la igualtat, ja que en determinades ocupacions la pensió és compatible amb l’ocupació en altres rams.