Pla 'renove' de les clavegueres de Lleida

La Paeria va aprovar inicialment a l’octubre el pla director del clavegueram de la ciutat, que preveu les obres necessàries per evitar desbordaments després d’analitzar l’estat de la xarxa. Les inspeccions conclouen que hi ha 39 trams que s’han de renovar per envelliment, fissures o haver-se quedat petits.

Les inversions que han de tenir prioritat, valorades en 2,3 milions d’euros, inclouen la renovació –en marxa– del col·lector de sortida de Llívia i actuacions al d’Alpicat i a Balàfia. Al seu torn, la primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, afirma que “l’any que ve acabarem els treballs a Llívia i després seguirem les directives tècniques del pla, tenint en compte les possibles urgències que puguin ocórrer”.

Gairebé totes les canonades són de formigó, i la majoria de les que estan en mal estat tenen més de 60 anys, quan el màxim hauria de ser 50. No obstant, la Paeria considera que l’estat general de la xarxa “es pot considerar correcte i funcional”, encara que alerta que les escomeses domiciliàries presenten la major part de problemes per ruptures o embussos, sobretot a causa del mal ús dels desaigües.

El cap de servei de Serveis Urbans de la Paeria, Jordi Domingo, explica que “quan no plou tot funciona bé, però en les simulacions de pluges extraordinàries que hem portat a terme entren en càrrega col·lectors de diversos punts de la ciutat” (vegeu les claus). Així mateix, assenyala que les avingudes sense desnivells com Rovira Roure, Ferran o Madrid es col·lapsen a causa de les fulles dels arbres que cauen a terra i tapen els embornals. “Els col·lectors de la rambla Ferran no són petits, però estan desgastats i aprofitarem les obres que hi ha en marxa per rehabilitar-los sense moure’ls”, afegeix.

El pla director alerta que les saturacions que impedeixen evacuar l’aigua de la pluja comporten “inundacions de vials i baixos en episodis de pluges intenses”, així com abocaments d’aigües de pluja i residuals al riu Segre, que contamina la canalització, i un excés d’arribada d’aigua pluvial a la depuradora, que dificulta el seu tractament i augmenta els costos. “És un document viu que ens farà guanyar en sostenibilitat i haurà de permetre minimitzar els temps de drenatge de l’aigua quan hi ha pluges fortes”, indica Iglesias. “Les clavegueres són les grans oblidades de les ciutats, igual que l’accés a l’aigua potable”, valora Domingo, que defensa el tracte unitari de tot el cicle integral de l’aigua. “Pensem en l’aigua des que l’agafem del pantà de Santa Anna fins que la depurem, la qual cosa ens dona una bona perspectiva de treball”, conclou.

Estanys de tempestes a les noves zones urbanes

El pla director també preveu les ampliacions de la xarxa de clavegueres que seran necessàries per fer front al creixement urbanístic previst en l’actual Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Així, planteja construir diversos estanys de tempestes a les noves zones urbanes de la ciutat. 

Són dipòsits dedicats a capturar i retenir l’aigua de la pluja quan hi ha precipitacions molt intenses, amb l’objectiu de disminuir la possibilitat d’inundacions. “Plantegem la seua ubicació ideal sota de les rotondes actuals i futures que hi haurà a la ciutat”, explica Begoña Iglesias. 

Al seu torn, Jordi Domingo assenyala que un dels previstos per a la nova àrea residencial estratègica que unirà els barris de Cappont i la Bordeta s’ubicarà soterrat a la rotonda de l’avinguda de Victoriano Muñoz, que passa per sobre del canal de Seròs, i també indica que es construirà un altre al Secà i en una nova rotonda prevista entre l’avinguda de les Garrigues i l’Ll-11. “La xarxa de clavegueram dels nous sectors urbans de la ciutat haurà de separar les aigües residuals de les pluvials, que s’han d’evacuar en els cursos naturals del Segre, la Clamor de les Canals o la Noguerola sempre que sigui possible i no portar-les a la depuradora”, explica el cap de servei de Serveis Urbans, que apunta que grans ciutats com Barcelona i Madrid disposen d’aquest tipus d’estanys.