Concentració al Tossal de Moradilla per instar la Paeria a recuperar la torre
La Plataforma Lleida 1936 reclama la reparació urgent de la torre, un monument del segle XIX en greu estat de deteriorament
La torre del Tossal de Moradilla, avui.
Una setantena de persones, convocades per la Plataforma Lleida 1936, s'han concentrat avui a les 12.00h al peu del Tossal de Moradilla per reclamar la recuperació de la torre del segle XIX, després que amb el recent esfondrament d'una de les parets ja només quedin dretes les restes de dos murs. L'historiador Joan Ramon González ha recordat que ja fa cinc anys que es va avisar a la Paeria de Lleida que la torre estava en perill.
González ha denunciat el preocupant estat d'abandonament de la torre, tant a títol personal com des del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. Malgrat els avisos, l'administració no ha dut a terme cap actuació per frenar-ne el deteriorament.
Valor històric singular de la torre
La torre del Tossal de Moradilla té un valor històric singular, ja que és l'última resta a Ponent d'un sistema de comunicació per telegrafia òptica que connectava Lleida i Barcelona abans de l'arribada del telègraf convencional. Cada 6 quilòmetres, s'alçaven torres com aquesta o s'aprofitaven edificacions existents, com el Castell del Rei a Lleida, per instal·lar-hi pals verticals i horitzontals. Mitjançant el moviment d'aquests pals en diferents angles, es transmetien missatges codificats que es llegien amb prismàtics.
Advertències ignorades per l'Ajuntament
La direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat va advertir el juliol del 2020 el llavors alcalde Miquel Pueyo del mal estat de conservació de la torre del Tossal de Moradilla. La notificació indicava que la unitat central de patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra els va informar del perill d'enfonsament i el mal estat d'aquesta torre de telegrafia òptica.
L'escrit remarcava que calia "consolidar amb caràcter d'urgència les parts estructurals més vulnerables de la torre, a l'espera d'un projecte de consolidació definitiva" i subratllava que aquest hauria de ser executat "com més aviat millor". A més, la comunicació recordava al consistori de Pueyo que en aquell moment estava oberta una convocatòria de subvencions per a la restauració d'immobles de notable valor cultural protegits, a la qual va recomanar que s'acollís.
Peticions de la Plataforma Lleida 1936
Els membres de la Plataforma Lleida 1936 demanen que almenys es consolidi la part de la torre que queda, cosa que diuen que es podria fer amb algunes de les pedres que van caure. També recorden que hi ha altres elements al tossal, com trinxeres de l'època de la guerra, que s'haurien de posar en valor com a patrimoni de Lleida.
Concentració de membres de la Plataforma Lleida 1936 al peu del tossal de la Moradilla, amb la torre de fons.
Esperen que aquesta acció de protesta serveixi per "forçar" l'Ajuntament a concretar quines actuacions emprendrà respecte a la torre. Després de la denúncia del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià de l'última caiguda, l'alcalde, Fèlix Larrosa, va indicar desconèixer el grau de deteriorament de la torre i immediatament va efectuar una inspecció, va redactar un informe per actuar d'urgència i ha ordenat delimitar el perímetre.
Situació i història de la Torre de Moradilla
La torre de Moradilla està ubicada a l'Horta de Lleida, a prop de la carretera Ll-11 i en el límit amb el terme dels Alamús. Data del segle XIX i és l'única que queda a tot Ponent d'una línia de telegrafia òptica entre Lleida i Barcelona, prèvia a l'ús del telègraf convencional. Aquest monument emblemàtic forma part del patrimoni històric de Lleida i la seva recuperació és considerada urgent per evitar la pèrdua irreversible d'un bé cultural d'interès local.
