Gairebé un de cada quatre nous alumnes de la Universitat de Lleida prové aquest curs de l'FP

Gairebé un de cada quatre estudiants de primer de la Universitat de Lleida (UdL) prové de cicles de Formació Professional (FP), no del camí 'convencional' de Batxillerat. És un 22,3% i el percentatge va en augment, ja que quatre anys enrere era el 19,1%. En alguns graus, sobretot d'Educació, l'índex ronda el 50%.

Els estudiants procedents de Formació Professional (FP) van guanyant pes en els graus de la Universitat de Lleida (UdL). Hi accedeixen després d’haver cursat un cicle formatiu de grau superior i només necessiten examinar-se de la fase específica de la selectivitat. En el curs actual, gairebé un de cada quatre nous alumnes de primer de la UdL prové de cicles formatius. En concret, un 22,3% en el conjunt dels graus i dobles graus (605 de 2.708 de matriculats), mentre que quatre anys enrere eren el 19,1% (432 de 2.257). No obstant, en algunes titulacions, com la d’Educació Infantil, ja ronden el 50%. Segons dades de la UdL, de 90 places de primer d’aquesta carrera, 40 venen d’FP.

David Aguilar, degà de la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, destaca que aquest alumnat aporta “una perspectiva més pràctica i propera al vessant professional que els que venen de Batxillerat, que tenen un bagatge més acadèmic, i es complementen”. Així mateix, recorda que per accedir a graus d’Educació els estudiants de cicles també han de superar les Proves d’Aptitud Pedagògica, com els de Batxillerat, la qual cosa assegura que tinguin unes competències mínimes. A més deixa clar que aquests estudis “no són senzills, sinó que tenen molta complexitat, a diferència del que la societat encara creu, i tenen una gran rellevància social”.

Altres graus de la mateixa facultat amb un percentatge molt elevat d’estudiants d’FP són Treball Social (39 de 88) i Educació Social (39 de 82). Però també n’hi ha un bon número en carreres científiques, com a Veterinària i Ciència i Producció Animal (26 de 65), Enginyeria Forestal (21 de 59) i fins i tot en Infermeria (29 de 106) o Medicina (30 de 148). En Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport són 30 de 97 i 19 de 41 a la subseu d’aquesta titulació a la Seu d’Urgell.

La forma majoritària d’accés a la UdL és Batxillerat i selectivitat (un 75,8% dels matriculats a primer) i n’hi ha també un petit percentatge que entra després de superar les proves d’accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

«Vinc d’un cicle i vull ser professor de la universitat»

Jep Madurell va cursar Batxillerat científic, però al segon any ho va deixar, després de suspendre. “Creia que no servia per estudiar”, afirma, però afegeix que als 19 anys va fer les proves d’accés a cicles formatius de grau superior i es va inscriure en el de tècnic d’educació infantil. Li van agradar aquests estudis i va decidir continuar formant-se a la universitat. “Ara tinc 24 anys, soc a quart del grau d’Educació Infantil i al mateix temps treballo”, relata, amb satisfacció. Defensa que, en el seu cas, arribar a la universitat a una edat superior a la que és habitual li ha fet “valorar més l’esforç, el que costa”. Creu que no s’hauria esforçat tant si hagués començat una carrera amb 18 anys, mentre que ara “tinc més clares les meues metes i sé que m’he d’esforçar per aconseguir-les”. El seu objectiu és fer carrera acadèmica. “Vull fer un màster i el doctorat i ser professor de la universitat”, assegura.