Lleida, segona gran ciutat catalana amb més volum de locals comercials buits

Més d’un terç dels locals comercials de Lleida estan buits, la qual cosa la converteix en la segona ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb un percentatge més elevat en aquesta situació. Així ho constaten les dades del mapa comercial de Catalunya facilitades per la Generalitat al ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública, l’últim informe de la qual data del juny passat, que mostra que dels 8.197 locals comercials que hi ha a la capital, 3.160 estan en desús, cosa que representa el 37,92% del total. 

Un número que ha augmentat respecte a anys anteriors i que situa Lleida com la capital de província catalana on n’hi ha més, molt per sobre de Barcelona (18,2%), Tarragona (16%) i Girona (23,3%). Pel que fa a la resta de ciutats catalanes de més de 100.000 habitants, també supera Sabadell (15,9%); Terrassa (16%); Badalona (24%); Mataró (27,6%), l’Hospitalet de Llobregat (30%) i Santa Coloma de Gramenet (36,7%). Només està al darrere de Reus, que gairebé té la meitat dels seus locals comercials tancats (46,8%).

Dels 5.088 locals de Lleida que sí que tenen activitat, el gruix més important són els de negocis relacionats amb el sector serveis, com per exemple agències immobiliàries i perruqueries, amb 1.843. El segueixen els d’hostaleria i restauració (759); equipaments per a la persona (597); alimentació (463); negocis no comercials (439); establiments per a vehicles com tallers, aparcaments o concessionaris (284); d’altres categories (266); equipaments per a la llar (236); i culturals (201).

El president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida, Josep Maria Esteve, va qualificar ahir de “barbaritat” la xifra de locals buits a Lleida, però va admetre que l’activitat de locals comercials a la perifèria “està condemnada” i difícilment revertirà la situació. “Hi ha hagut un canvi de paradigma amb els locals comercials, abans es feien en cada nova promoció, però amb les noves d’ara els baixos s’aprofiten per a aparcaments o habitatges si no estan en carrers importants dels barris, com podria ser Baró de Maials”, va dir Esteve, que detalla que a les zones perifèriques “pots trobar un local a la venda per 40.000 euros, a preu de saldo”.

Per tot això, el president dels API advoca perquè en els barris perifèrics “s’haurien de reconvertir locals buits en habitatges i en aparcaments”. D’altra banda, per a les zones més cèntriques, advoca per ajustar preus per generar activitat i demanda i que hi hagi “locomotores o espais d’atracció de clients, com ho seran la nova estació d’autobusos o els nous cines de l’Illa de l’Oci. Aquests locals generen activitat a la zona a nivell d’oferta comercial, de lleure i de serveis”, va afegir.

Per la seua part, la Paeria ha encarregat un cens per actualitzar el nombre de locals buits a la ciutat i establir estratègies per promocionar-ne la reobertura mitjançant ajuts.

La Paeria dona ajuts per obrir 11 establiments i reformar-ne 22

L’ajuntament repartirà 130.000 euros entre 33 beneficiaris per a l’obertura d’onze locals comercials i de restauració i rehabilitar-ne uns altres vint-i-dos al Barri Antic, rambla Ferran i voltants, Mariola i Mangraners. Aquest és el balanç de la convocatòria de subvencions per fomentar l’obertura de comerços d’aquest any, de la qual el govern municipal va informar ahir en comissió. 

En total es van rebre 51 sol·licituds, de les quals 10 van ser excloses al no complir les bases, 5 per duplicades i 3 a l’estar fora de termini. L’edil de Promoció Econòmica, Pilar Bosch, va detallar que dels 33 beneficiaris de l’ajuda, 22 estan al Barri Antic, 9 a l’entorn de Ferran, un a la Mariola i un altre a Mangraners. Va destacar que aquests 33 locals generen 225 llocs de treball directes.