El nivell de comprensió lectora i matemàtiques dels alumnes catalans ha retrocedit un curs acadèmic en 10 anys

El alumes catalans han retrocedit prop d’un curs acadèmic en l'assoliment de les competències bàsiques de comprensió lectora i matemàtiques en deu anys a l'acabar la ESO. Aquesta és una de les conclusions de l'anuari 2024 sobre l'educació que ha presentat aquest matí la Fundació Bofill. 

Altres qüestions que destaca es que en els quatre últims anys el percentatge de joves  amb estudis postobligatoris  ha passat del 73,8% al 78,4%, i els que tenen estudis superiors també han augmentat del 51,6% al 56,5%, però els pobres abandonen els estudis deu vegades més que els de major renda. 

Precisament, també afirma que el 27% de l'alumnat de l'educació bàsica està en risc de pobresa i destaca que aquest fet comporta que les aules siguin més complexes. Assenyala que en els últims vuit cursos s'hagin incorporat 16.201 docents, però tot just s'ha tornat a recuperar la ràtio del 2009, d’11,5 alumnes per docent. També diu que malgrat que el pressupost d'Educació ha crescut un 37% en 10 anys, continua essent deficitari. Així, disposa de 5.465€ per estudiant no universitari, quantitat que està per sota de la mitjana espanyola i de la que hi havia el 2009 .

També diu que els professionals d'atenció social i psicopedagògica destinats als centres són insuficients per a cobrir les necessitats de l’alumnat vulnerable, que malgrat que la segregació escolar de l'alumnat estranger s’ha reduït 10 punts des del pacte de 2019 encara hi ha un 17% dels centres concentra molt més alumnat vulnerable del que li pertocaria,  que hi ha un nivell molt diferent de l'escolarització en l'etapa 0-2 anys en funció de si les famílies són de nacionalitat espanyola o estrangera i que l'accés a les activitats extraescolars  també és molt desigual segons la renda familiar.

Per tot això, proposa aplicar mesures com finançar els centres segons les seves necessitats, quatre hores setmanals de suport educatiu a l’alumnat amb dificultats o baix rendiment, amb 3.200 nous mestres de primària i 2.400 professors de secundària, agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges, garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de més complexitat o ampliar les aules d’acollida a Primària i Secundària, entre altres mesures