El nivell dels alumnes d'ESO baixa un curs en comprensió lectora i matemàtiques en 10 anys

La Fundació Bofill constata al seu Anuari 2024 que en els dos últims cursos s’ha frenat el descens de resultats en les competències bàsiques, però adverteix que el nivell dels alumnes de quart d’ESO de Catalunya ha retrocedit “prop d’un curs acadèmic” en comprensió lectora i matemàtiques en 10 anys. 

Apunta que el declivi de resultats s’observa des del 2015, es va accentuar durant la pandèmia i va tocar fons amb les proves PISA del 2022. Afegeix que la mateixa tendència queda reflectida en les últimes proves PIRLS (2021) i TIMSS (2023), que van mostrar l’increment de l’alumnat amb un nivell baix de comprensió lectora (fins a un 30,4%) i en matemàtiques (42%).

Per millorar aquests resultats, la fundació proposa que els alumnes amb dificultats o baix rendiment tinguin 4 hores setmanals de suport per reforçar aprenentatges. Per a això, indica, serien necessaris 3.200 docents a Primària, 2.300 dels quals en centres públics, i 2.400 a Secundària (1.800 a la pública). Suggereix que aquestes hores de més es podrien fer “aprofitant l’horari de migdia” de dilluns a dijous, o amb altres fórmules. 

Una altra de les seues propostes és organitzar grups reduïts a l’ESO per a l’ensenyament de matemàtiques. En aquest sentit, proposa impartir el 80% d’hores d’aquesta matèria en grups de 5 alumnes als centres de més complexitat i de 10 en aquells que en tenen menys. La fundació constata que les dificultats econòmiques i la pobresa són darrere de l’empitjorament dels indicadors. 

Detalla que l’alumnat d’estatus socioeconòmic baix ha empitjorat 22,7 punts en competència matemàtica, així com 16,4 en científica i 45,6 en lectura. Així mateix, el 20% d’alumnes pobres abandonen els estudis, deu vegades més que els rics. I els d’origen estranger, més del triple que els de nacionalitat espanyola (36,1% versus 10,6%). L’anuari indica també que les competències en català i matemàtiques dels escolars de sisè de Primària s’estan cronificant. 

La fundació planteja finançar els centres en funció de les seues necessitats, garantir un mínim de 5 professionals d’atenció social psicopedagògica als centres més complexos, i més aules d’acollida amb 600 tutors més.

Més escolarització primerenca i es recuperen les ràtios del 2009

L’estudi assenyala que Catalunya ha assolit una de les taxes més altes d’Europa d’escolarització de l’etapa de 0 a 2 anys (43,9%) però s’escolaritzen el 52% dels nens espanyols davant el 15% d’estrangers. Reflecteix també que en quatre anys, ha augmentat el percentatge de joves amb estudis postobligatoris (del 73,8% al 78,4%, amb un fort impacte en FP) i superiors (del 51,6% al 56,5%). Assenyala que es comença a recuperar la ràtio del 2009 d’11,5 alumnes per docent, però que les aules s’han tornat més complexes (el 27 per cent de l’alumnat està en risc de pobresa en l’educació bàsica). 

Així mateix, diu que en 10 anys el finançament en educació ha crescut un 37 per cent (5.465 euros per estudiant), però està per sota dels nivells del 2009 (5.739,2 euros) i de la mitjana espanyola. Un altre punt que destaca és que l’accés a activitats extraescolars és molt desigual segons la renda familiar.