La Sindicatura de Comptes veu les esperes a Urgències de l'Arnau de Lleida perjudicials per a la salut

La unitat d'Urgències de l'Arnau el 2022 tenia “problemes de governança que afecten l'activitat assistencial”, segons la Sindicatura de Comptes, que afirma que el retard en l'atenció als pacients els perjudica la salut i augmenta la mortalitat. Salut diu que la situació s'ha revertit després de canviar la direcció i implantar nombroses mesures.

L’informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre l’avaluació del servei d’Urgències de l’hospital Arnau de Vilanova el 2022, publicat ahir, indica que les demores registrades en l’atenció i les dificultats en el drenatge de pacients impacten negativament en la qualitat percebuda pels usuaris, alhora que poden portar efectes adversos per a la seua salut.

En aquest sentit, valora com a “especialment crítica” l’espera d’aquells pacients que han de ser ingressats i assegura que “es podria aconseguir una reducció addicional de la mortalitat si es reduís el temps de permanència a Urgències d’aquests pacients”.

La Sindicatura afegeix que el servei presenta una taxa de readmissions amb ingrés superior a l’esperada. El percentatge de reingressos en menys de 72 hores en relació amb el nombre de casos susceptibles d’haver-les generat va ser del 7,16% el 2022, lleugerament superior al del conjunt de Catalunya (6,73%) però inferior al registrat en el mateix dispositiu l’any 2019 (7,47%).

L’auditoria també constata que el finançament que el servei rep és inferior al cost total i que el preu unitari de la urgència atesa pagat pel finançador públic (CatSalut) no permet cobrir el cost de l’atenció dels pacients que presenten risc vital, sinó que únicament cobreix el cost dels casos menys urgents.

Així mateix, l’informe indica que perfilis professionals com el suport a geriatria, farmàcia, mediació intercultural i de gestió dels espais no estaven coberts en tots els torns del servei d’Urgencias. Sobre això, afegeix que “els responsables de supervisió del servei han deixat constància en els registres interns, amb certa freqüència, de la necessitat de cobrir absències d’infermeres i la dificultat d’aconseguir-ho en alguns casos”.

La Sindicatura conclou que hi havia “problemes capitals de governança que afecten l’activitat assistencial i la planificació, el desplegament territorial, l’avaluació i la rendició de comptes, a més d’incompliments a una bona administració que afecten l’eficiència, eficàcia i economia”.

3 de cada 4 infermeres de triatge no eren fixes

Tres de cada 4 infermeres que portaven a terme el triatge de pacients per decidir qui s’atén primer tenien contracte temporal. De les 75 professionals, 19 eren fixes, 26 interines i 30 eren treballadores de caràcter temporal per reforç. El 37% del total (28 infermeres) comptava amb una antiguitat inferior a cinc anys. Així mateix, “no hi ha una planificació adequada del dimensionament de les plantilles dels professionals del servei”, diu l’informe.

Considera insuficient la zona d’observació

L’hospital no té una “alternativa segura i eficaç” a l’hospitalització convencional, com un règim permanent d’hospitalització domiciliària, unitats de curta estada o llits de semicrítics a càrrec d’Urgències o prou dispositius d’atenció intermèdia. Urgències “no disposa d’una unitat d’observació prou dimensionada per a les necessitats del servei ni està disponible els set dies de la setmana”, afirma.

“No es valora conducta, rendiment o fites”

Les retribucions variables pagades als professionals adscrits al servei “no responen a l’avaluació de competències individuals dels professionals i no es valora la seua conducta professional, el rendiment o l’assoliment de resultats concrets”. Així mateix, un total de 106 residents van fer guàrdies de presència física el 2022 per un volum aproximat de 36.000 hores. L’Arnau va pagar 561.443 euros, que equivalen a uns 16 euros per hora.