UNIVERSITAT ECONOMIA
La UdL pressuposta 116,7 milions i preveu 59 nous docents el 2025
El consell de govern aprova els comptes, que pugen un 6,2%. Reclama a la Generalitat que concreti ja l'increment del finançament fins a l'1% del PIB
El pressupost de la Universitat de Lleida (UdL) de l’any que ve escedirà a 116.712.269,37 euros, 6,8 milions més que l’actual (+6,20%). Així ho va aprovar ahir el consell de govern i el dia 19 passarà pel consell social. El gerent, Ramon Saladrigues, va afirmar que el 2025 s’hauran d’aplicar els nous estatuts i consolidar el tercer any dels plans de xoc plurianuals del personal promoguts per Universitats, i va subratllar que “el programa Maria Goyri suposarà l’entrada a la UdL de fins 25 professors lectors que se sumen als 34 ja previstos” el 2025.
Respecte als ingressos, augmenten un 0,3% els corresponents a matrícules “i es confirma la dificultat d’augmentar aquesta xifra, que l’any passat va pujar un 11,1%, perquè moltes titulacions han arribat al sostre de les places ofertes”. Les transferències corrents destinades a finançar el funcionament ordinari de la institució pugen a 85 milions, que són 5,9 milions més (7,7%, fins als 82,7) i les de capital es mantenen en 10,3.
Sobre les despeses, destaca l’increment dels costos salarials de docents, investigadors i personal d’administració i serveis, xifratge en 5,6 milions; la compra de béns i serveis, que augmenta en 1,6 milions (+9,5%); les inversions (+4,9%); i les destinades a projectes d’investigació (+7,5%).
Davant de l’increment de la despesa en personal i la dificultat de crear més places a les carreres, el gerent veu imprescindible que la Generalitat concreti l’anunciat augment del finançament universitari fins l’1 per cent del Producte Interior Brut (PIB).
Personal laboral amenaça amb denúncies a Treball
Membres del personal tècnic de gestió, administració i serveis laboral de la UdL van protagonitzar ahir una protesta a l’inici del consell de govern per denunciar el tracte que reben per part de la gerència. Els representants sindicals van irrompre en la reunió i van llegir un manifest en el qual van denunciar “el repartiment injust i no negociat” del pressupost del pla de xoc de la Generalitat destinat a aquest col·lectiu. Asseguren que “no cobreix les baixes a curt termini, deixa places vacants, elimina llocs de treball necessaris, sobrecarrega de treball al personal en actiu i impossibilita la carrera professional” de la plantilla. El gerent va oferir diàleg als representants dels treballadors i l’equip rectoral va proposar de retirar la part relacionada amb el personal laboral del punt de l’ordre del dia relatiu a la proposta de modificació de la relació de llocs de treball, mentre que la vinculada al personal funcionari va tirar endavant. El comitè d’empresa va indicar que el rector va situar el gerent a arribar a acords amb els representants dels treballadors. Aquests esperen que no siguin només paraules i amenacen d’interposar denúncies particulars i col·lectives davant d’Inspecció de Treball.
Honoris causa per a Abdulrazak Gurnah, Nobel de Literatura
El consell de govern va aprovar la investidura com a doctor honoris causa el 2025 del novel·lista Abdulrazak Gurnah (Tanzània), Premi Nobel de Literatura 2021, a proposta del departament de Llengües i Literatures Estrangeres. Destaca la seua denúncia dels efectes del colonialisme i la seua sensibilitat davant les desigualtats de gènere. El 1968 es va instal·lar a Anglaterra com a refugiat, va ser professor de literatura anglesa i literatures postcolonials a la Universitat de Kent i el 2006 va ser elegit membre de la Royal Society of Literature. Entre les seues obres, destaquen Paradise (1994), By the Sea (2001) i Afterlives (2020). D’altra banda, el consell va donar llum verda al protocol d’actuacions en matèria d’assetjament laboral i altres discriminacions, que s’aplicarà a tot el personal de la Universitat. A més, va aprovar la creació de l’spin-off Irundit SL, liderada per Aida Serra i dedicada a la investigació, desenvolupament i comercialització de solucions biotecnològiques sostenibles per als sectors farmacèutic, cosmètic i nutricèntric.