Sense pensió de viudetat malgrat viure més de 30 anys amb la parella

Nova clatellada judicial a un lleidatà que sol·licitava la pensió de viudetat per la mort de la seua parella per no estar inscrit com a tal. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja el recurs d’un lleidatà que va reclamar la pensió després de la mort de la seua parella, també un home, amb qui va conviure durant més de 30 anys. En la demanda, el reclamant al·legava que complia tots els requisits necessaris per accedir a la prestació en documentar que la parella havia estat empadronada de forma conjunta des de feia més de 30 anys. Tanmateix, el tribunal, com ja va fer el Jutjat Social 2 de Lleida, li nega la prestació a l’assenyalar que no estaven registrats com a parella de fet dos anys abans de la mort d’un dels convivents, tal com marca la llei catalana.

En la seua sentència, el TSJC diu que “no podem considerar que s’hagi comès un principi de discriminació per raó d’orientació sexual ja que precisament la legislació aplicable és d’aplicació a totes les persones que sol·liciten una pensió de viudetat amb independència de la seua orientació sexual”.

Així mateix, declara que el demandant no té dret a pensió per la mort de la que va ser la seua parella durant anys perquè no consta que es constituïssin com a parella de fet. “Una cosa és que, com diu el recurs, la ciutadania no tingui l’obligació de revisar de forma constant les actualitzacions jurídiques que poguessin afectar les seues situacions personals i una altra de diferent és que no s’hagi d’ajustar a la normativa i interpretació jurisprudencial vigent en cada moment”, es llegeix a la resolució.

No és el primer cas en el qual es rebutja aquesta prestació en parelles no casades. A finals del 2022, el TSJC ja va denegar la pensió de viudetat a un lleidatà malgrat acumular 18 anys de convivència amb la seua parella, amb la qual tenia dos fills en comú.

Tanmateix, el març del 2022, el jutjat Social 2 de Lleida va concedir la pensió de viudetat a una parella de fet malgrat no estar inscrita al tenir en compte el padró per acreditar la convivència. En la demanda, el reclamant va al·legar “inseguretat jurídica” al confiar en la llei catalana. La sentència es pot recórrer al Suprem.