LLEIDA
Ciutats catalanes s'omplen d'ocells per la manca de depredadors i la fàcil alimentació
Colònies d'estornells i coloms colonitzen teulades d'edificis i arbres urbans davant la manca de falcons i mussols
Lleida, Balaguer i Mollerussa, entre altres ciutats de la demarcació, estan experimentant una creixent colonització per part de grans bandades d'estornells i coloms. L'absència de depredadors naturals com falcons, mussols i òlibes, juntament amb l'abundant disponibilitat d'aliment als nuclis urbans, són els principals factors que afavoreixen aquest fenomen. A més, la reducció de l'arbratge a les perifèries també contribueix a concentrar aquestes aus a les ciutats.
Segons Cristina Sánchez, delegada de SEO-Birdlife a Catalunya, quan més molèsties provoquen els estornells és a l'hivern, quan n'augmenta la població per la migració des del centre i nord d'Europa. "L'únic que es pot fer és identificar o dissenyar possibles dormidors, sempre amb l'assessorament d'experts, i fomentar que els utilitzin", explica. Des de la Paeria de Lleida assenyalen que intenten minimitzar les molèsties mitjançant la neteja, mentre que a Mollerussa han optat per podar els arbres que utilitzen com a dormidor.
Els estornells, aus amb gran capacitat d'adaptació
Els estornells són aus omnívores amb una notable capacitat d'adaptació i reproducció, amb dues postes a l'any. Segons l'ecofilòsofa Lyanda Lynn Haupt en el seu llibre "L'estornell de Mozart", són capaços d'adaptar-se a "entorns urbans densos, llocs on les espècies més sensibles no poden sobreviure a llarg termini" i "senzillament, no es poden erradicar".
La seva dieta es basa en cereals, fruita, insectes i pinso de granges. Els seus excrements, igual que els dels coloms, contenen una elevada concentració d'àcid úric, d'alta capacitat corrosiva capaç d'abrasar vernissos i pintures, i àcid fosfòric, especialment nociu per al ciment i altres materials de construcció. A més, poden contenir histoplasma, un fong les espores del qual poden causar histoplasmosi en humans, una patologia pulmonar i ocular.
Coloms, superpoblació a les ciutats
Els coloms també estan experimentant una superpoblació a les ciutats. "A la ciutat troben més llocs de nidificació, la presència de depredadors és clarament inferior i tenen molta disponibilitat de menjar i d'aigua", descriu Sánchez. A Balaguer estan intentant aturar-ho amb captures mitjançant gàbies.
Causes de la proliferació d'aus a les ciutats
Entre les causes d'aquest fenomen, a més de la ja esmentada absència de depredadors i abundant aliment, també destaquen:
- Existència de llocs d'empara on niar
- Presència d'àrees de calor pel funcionament de calefaccions i la menor intensitat del fred hivernal
- Pèrdua de 31.500 hectàrees d'arbratge boscós al pla de Lleida en una dècada
- Migració hivernal d'estornells del centre i nord d'Europa, amb un creixent nombre que es queda a la primavera
Possibles solucions i actuacions
Davant d'aquesta problemàtica, algunes de les actuacions que s'estan duent a terme o es plantegen són:
- Neteja intensiva per part dels ajuntaments per minimitzar les molèsties
- Identificació i disseny de possibles dormidors alternatius, amb assessorament expert
- Poda d'arbres utilitzats massivament com a dormidors, tot i que sol derivar en desplaçaments a zones properes
- Captures controlades de coloms mitjançant gàbies per reduir-ne la població
Tanmateix, els experts adverteixen de la gran capacitat d'adaptació d'aquestes espècies i la dificultat per erradicar-les completament dels entorns urbans un cop establertes.