L'absència de depredadors i la fàcil alimentació omplen les ciutats d'ocells

Grans colònies d'estornells i de coloms colonitzen les principals ciutats de la demarcació, com Lleida, Balaguer o Mollerussa, davant l'absència de depredadors que n'amenacin la integritat i per l'abundant disponibilitat d'aliment als nuclis urbans, a la qual cosa se suma una clara reducció de l'arbratge a les perifèries.

L’absència de depredadors com falcons, mussols i òlibes; la disponibilitat d’aliment i d’aigua, l’existència d’abundants llocs d’empara on niar i la presència d’àrees de calor, entre altres causes pel funcionament de les calefaccions però també en general per la minvant intensitat del fred hivernal, conflueixen per situar a Lleida, Mollerussa o Balaguer com un lloc atractiu d’estada hivernal per als estornells i anual per a altres aus com els coloms, les defecacions, susceptibles de corrompre la pintura dels automòbils i del mobiliari municipal dels quals generen molèsties que se sumen a les de les emissions sonores.

A aquestes causes, a les quals se suma la pèrdua de 31.500 hectàrees d’arbratge boscós al pla de Lleida en una dècada, s’afegeix la migració hivernal a la península Ibèrica d’estornells del centre i el nord d’Europa per passar l’hivern, una part creixent dels quals es queda a l’arribar la primavera en un procés d’aclimatació similar al que s’ha donat en les últimes dècades amb les cigonyes.

Té remei aquesta creixent presència de bandades d’estornells, aus omnívores i amb una notable capacitat d’adaptació (i de reproducció, amb dos postes a l’any), a les ciutats? “Quan més molèsties provoquen és a l’hivern, que és quan més n’augmenta la població”, explica Cristina Sánchez, delegada de SEO-Birdlife a Catalunya, qui adverteix que “l’únic que es pot fer és identificar o dissenyar possibles dormidors, sempre amb l’assessorament d’experts, i fomentar que els utilitzin”.

“S’intenta minimitzar les molèsties, principalment mitjançant la neteja”, assenyalen fonts de la Paeria, els responsables de les quals rebutgen prendre un altre tipus de mesures davant la presència de les bandades d’aus. A Mollerussa van optar per podar arbres que utilitzen com a dormidor, malgrat que cal veure l’efecte a mitjà termini d’aquesta mesura, que acostuma a derivar en el desplaçament a zones pròximes dels vols vespertins i els dormidors. “No s’ha detectat cap increment de la problemàtica”, apunten des de la Paeria. “De fet, la tendència poblacional hivernal, segons les dades de l’Institut Ornitològic de Catalunya, és a l’estabilitat i amb decreixement en els últims anys”, afegeixen. Però la seua presència és habitual.

“La ciutat dona als mixons un hàbitat més segur i càlid que el camp obert, i tenen dormidors disponibles”, assenyala Sánchez, que explica que, “a més de niar a les teulades, acostumen a optar per arbres de gran mida per passar-hi les nits”.

Passa una cosa similar amb els coloms, la superpoblació dels quals intenten aturar a Balaguer amb captures mitjançant gàbies. “A la ciutat troben més llocs de nidificació, la presència de depredadors és clarament inferior i tenen molta disponibilitat de menjar i d’aigua”, descriu Sánchez.

Dos àcids nocius i un fong insalubre als excrements

“Com totes les aus que volen molt, els estornells defequen molt. És una cosa adaptativa, essencial per mantenir el pes baix per a una aerodinàmica òptima. Quan se’ls hi acumula una mica de rebuig als intestins, l’expulsen directament per mantenir-se nets, lleugers i amb un pes apte per al vol”, descriu l’ecofilòsofa Lyanda Lynn Haupt en El estornino de Mozart (Capitán Swing, 2023), en què dissecciona aquesta espècie de mixó capaç d’adaptar-se a “entorns urbans densos, llocs on les espècies més sensibles no poden sobreviure a llarg termini”, i que, “senzillament, no es poden erradicar”. 

Amb una dieta a base de cereals, fruita, insectes i pinso de granges, el seu excrement inclou, com el dels coloms i a la part blanca del pòsit, una elevada concentració d’àcid úric, d’alta capacitat corrosiva i capaç d’abrasar vernissos i pintures; i àcid fosfòric, especialment nociu per al ciment i altres materials de construcció. Els excrements d’aquests dos animals també contenen histoplasma, un fong les espores del qual són susceptibles de causar en els éssers humans una patologia pulmonar i ocular coneguda com histoplasmosi. D’aquests factors se’n deriva el risc que l’acumulació d’aquests excrements comporta per a la salut humana.