Indignació entre els professors per la fusió de matèries: “No sé com volen que els nostres alumnes tinguin una base científica”
Critiquen la fusió de física i química i de biologia i ciències ambientals, que passarien de quatre hores cada una a tres i per a dos en tres anys
Alumnes abans d’iniciar una prova de selectivitat el juny passat.
Estupefactes i indignats. Així manifestaven sentir-se aquest dimarts professors de física, química, biologia i ciències ambientals després que el departament d’Educació comuniqués dilluns als centres que el nou currículum de Batxillerat unificarà a partir del curs vinent les dos primeres matèries d’una banda i les altres dos de l’altra. I també coincidien en un altre punt: la conselleria no ha consultat aquests canvis amb els professors d’aquestes àrees ni amb les direccions dels centres.
“Soc professora de física i de química, i cada dos per tres canvien la normativa, però això no s’entén. No sé com volen que els nostres alumnes tinguin una base científica per cursar graus universitaris o cicles formatius de grau superior si l’únic que fan és retallar hores i possibilitats d’impartir les nostres matèries”, va afirmar Núria Almacellas, cap de departament de ciències de l’institut Ronda. “Fins fa dos anys, cada una d’aquestes assignatures de modalitat tenia quatre hores de classe a la setmana, llavors ho van retallar a tres i ara volen que en aquestes tres hores donem el contingut de dos matèries, és incomprensible i no té sentit”, va destacar.
Tant ella com una docent de biologia d’un altre institut de la capital van assenyalar que quan disposaven de quatre hores podien combinar la teoria amb classes pràctiques en aquestes assignatures, que tenen un gran component experimental, ara amb tres ja els resulta molt difícil, i passarà a ser directament impossible si es porta a terme aquest canvi tal com ha previst Educació. Així mateix, la professora de biologia va posar èmfasi que els alumnes que les cursen a Batxillerat volen accedir en molts casos a graus “en què la nota de tall és de 12, 13 o més, i aquest canvi comporta un pèrdua de nivell i de qualitat brutal”. “No té solta ni volta”, va emfatitzar.
També va indicar que precisament els docents de ciències ambientals havien posat en marxa una iniciativa per reivindicar la necessitat de garantir una bona formació en aquesta àrea, per a la qual cosa s’havien reunit amb representants d’Educació i de les universitats, a qui també havien plantejat que la ponderació d’aquesta assignatura a la selectivitat tenia aspectes incomprensibles, ja que pesava més per accedir a graus amb què amb prou feines tenia vinculació que en altres en els quals és una matèria principal. Precisament, va plantejar que si es fa aquesta modificació caldrà tornar a canviar la selectivitat, perquè serà impossible impartir tot el temari actual
“Cada cop tenim més un Batxillerat de mer tràmit”
L’Associació de Directors de Lleida considera que els canvis anunciats per la conselleria, a requeriment del ministeri d’Educació, són una “intromissió en una competència que correspon a la Generalitat” i una “pèrdua d’autonomia en la definició del currículum català, que s’hauria de poder adaptar a les necessitats educatives i socials del territori.”
D’altra banda, el Govern va aprovar ahir la modificació d’apartats del decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica per adaptar-la a la normativa de l’Estat. L’article 1 diu que l’alumnat es pot estar a l’ESO fins als 18 anys. També va donar llum verda a cicles de Formació Professional de Moblament i de Modelisme i Maquetisme
