Front comú dels docents de ciències contra el nou Batxillerat

Els professors de física, química, biologia i ciències ambientals de tot Catalunya s’han mobilitzat per exigir la retirada de la proposta de reforma del Batxillerat presentada pel departament d’Educació, que proposa fusionar les dos primeres d’una banda i les dos últimes per l’altra a partir del pròxim curs. Després de difondre un primer escrit amb el títol “manifest per a la qualitat en l’educació científica en el Batxillerat”, posteriorment –a l’afirmar la consellera que buscarien fórmules per complementar aquestes matèries de modalitat amb optatives– van fer el mateix amb un altre amb el títol “ciències en perill” en el qual acaben demanant el mateix.

En aquest escrit, afirmen que, al marge que Educació no hagi definit com serien aquests itineraris, “aquesta opció planteja dos riscos”. Un és la “fragmentació del coneixement”, que asseguren que “pot acabar suposant més càrrega de tasques i proves per als alumnes”. El segon, que “el fet que part dels coneixements bàsics de ciències estiguin dividits en matèries optatives pot generar diferències entre alumnes i entre centres”.

La consellera Niubó diu que no hi haurà cessaments i vol “recuperar la confiança”

També recorda que cada una de les quatre assignatures tenia 4 hores setmanals de classe al Batxillerat científic fins fa dos cursos, que llavors es van reduir a tres, i que ara es proposa aquesta fusió, amb la qual cosa serien 3 hores per al contingut de dos matèries. Insisteixen en la necessitat que hi hagi una estabilitat normativa i que el conjunt de matèries de Batxillerat “han d’oferir una base sòlida de coneixements i competències”, per a la qual cosa han d’estar “ben dimensionades”. “En l’actual context social, que proliferen les teories pseudocientífiques i el negacionisme, és més important que mai oferir uns coneixements sòlids i de qualitat”. Ahir mateix també van posar en marxa una campanya de recollida de firmes amb el lema “Per una educació científica de qualitat” a change.org.

El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats a Filosofia i Lletres i a Ciències de Catalunya també es va sumar ahir a les crítiques. Va reclamar “estabilitat curricular”, va defensar la importància del rigor i l’aprofundiment en una etapa com la del Batxillerat i va considerar que la proposta pateix una “falta de justificació pedagògica”. “Les mesures adoptades no han estat explicades ni argumentades des d’una perspectiva pedagògica”, diu, i demana un “debat serè i participatiu”.

Illa: “No rectifiquem perquè no hi havia una decisió”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va sostenir ahir durant la sessió de control al Parlament que el seu Govern no ha fet marxa enrere en la proposta de relegar la literatura catalana i castellana al Batxillerat perquè “no havia pres cap decisió” sobre això. “El meu govern no juga amb la llengua ni amb la literatura catalana. Els acords del meu govern es prenen al Consell Executiu. Al Consell Executiu es van prendre una sèrie d’acords en relació amb l’Educació Primària. Cap acord en relació amb la Secundària ni el Batxillerat”, va manifestar, en resposta a les crítiques sobre aquesta qüestió dels grups d’ERC i Junts.Per la seua part, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va descartar cessaments per aquesta polèmica i va assenyalar que es dedicarà a buscar solucions i no “culpables”. Es va comprometre a aportar “estabilitat i certesa” per “recuperar la confiança” que s’hagi pogut perdre. Ho va dir en resposta als comuns, que van sol·licitar que reverteixi els canvis en ciències. I en resposta a Junts, va acusar aquest partit de ser el responsable de la falta de planificació educativa durant la seua etapa al Govern. “No podem arreglar en 100 dies el que vostès porten 10 anys espatllant”, va manifestar, i els va acusar d’haver aplicat “retallades ferotges”.