SEGRE

HABITATGE LLICÈNCIES

La Paeria tramita aquest any 24 sol·licituds per convertir locals comercials en pisos

Una alternativa per donar sortida a aquests espais quan estan buits, i també entresols, que es va consolidant a la capital. Els arquitectes van començar a notar un augment a partir del 2020

Locals comercials tancats a la ciutat de Lleida. - MAGDALENA ALTISENT

Creat:

Actualitzat:

La Paeria ha tramitat durant aquest any, fins al passat dia 1, un total de 24 expedients de sol·licituds de canvi d’ús de locals comercials o entresols de la ciutat en habitatges. Fonts municipals van indicar que de forma general les peticions s’acaben resolent de forma favorable atès que abans de presentar-les els interessats ja han efectuat consultes sobre la viabilitat d’aquest canvi. La iniciativa es consolida a la capital com una alternativa per donar sortida a aquests espais quan porten molt de temps buits i no semblen resultar atractius per al comerç.

A tall d’exemple, el 2022 l’àrea d’Urbanisme va concedir 23 llicències per convertir entresolats en habitatges i en el primer quadrimestre del 2023 en va tramitar 17.

El president del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Lluís de la Fuente, va indicar que des de l’any 2020 s’està registrant un increment dels projectes de canvi d’ús de locals a habitatges a causa de les dificultats per les quals va travessar el sector comercial arran de la pandèmia. Va incidir que aquest tipus de projectes són relativament habituals a la ciutat i va afegir que també en gestionen alguns per adaptar entresolats com pisos. 

No obstant, va apuntar que en aquests casos es troben amb més problemes per complir les condicions d’habitabilitat que marca la normativa, bé per altura o per altres qüestions. En aquest sentit, el president dels arquitectes va assenyalar les principals dificultats amb què es troben a l’hora de convertir un local en un habitatge és que habitualment només tenen una façana i això no facilita que puguin tenir finestres o espais exteriors. Així mateix, va destacar que en general acaben sent pisos d’una mida reduïda.

Les comunitats de propietaris han d’autoritzar aquesta transformació, que a més tan sols és possible si no s’ha esgotat l’habitabilitat màxima de l’edifici. Una vegada s’aconsegueix la llicència municipal i s’executen les obres per adaptar-se a les condicions d’habitabilitat i seguretat requerides (ventilació, per exemple) un tècnic ha d’emetre un certificat per sol·licitar la cèdula d’habitabilitat. També s’ha d’inscriure al Registre de la Propietat.

A la resta de Catalunya, especialment a Barcelona on l’accés a l’habitatge és més problemàtic pel seu elevat preu, també s’estan tramitant cada vegada més projectes per adaptar com a habitatges locals comercials que han quedat buits i no tenen sortida al mercat.

Lleida, la segona gran ciutat amb més locals en desús, un 37,92% del total

Lleida és la segona ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb un major nombre de locals buits, només darrere de Reus, tal com va publicar aquest diari. En concret, estan en desús 3.109 d’un total de 8,197, cosa que implica una mica més d’un terç (un 37,9%). Una part important estan al centre, però la majoria es troben en barris perifèrics. El percentatge de Lleida és molt superior al de Barcelona (18,2%), Tarragona (16%) i Girona (23,3%). Reus encapçala el rànquing de Catalunya amb gairebé la meitat de locals buits (un 46,8%).

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking