Programa per apujar el nivell de matemàtiques dels alumnes de trenta centres de Lleida

Una trentena de centres educatius de Lleida estan aplicant mesures per millorar el nivell de matemàtiques dels alumnes. Es tracta del programa Florence, que ofereix Educació després dels mals resultats dels alumnes catalans en les últimes proves de competències bàsiques i les PISA. Té una durada de tres cursos i inclou un diagnòstic, formació dels docents i recursos pedagògics. A Lleida s’hi han sumat tant Zones Escolars Rurals com escoles de Primària i instituts de Secundària del pla i de comarques de muntanya (vegeu les claus).

El col·legi Pardinyes, de Lleida capital, és un dels participants. La seua directora, Helena Tamames, explica que el programa estava destinat als estudiants de quart, cinquè i sisè de Primària, però van decidir ampliar-lo a tot l’alumnat del centre des d’I3. Educació els va assignar un referent per a la diagnosi i la formació, que farà també codocència a les aules cada dos setmanes. La directora espera aconseguir “uns resultats rellevants” com més aviat millor. Entre altres activitats, en petits grups els alumnes treballen la competència matemàtica amb accions manipulatives, resolen problemes o fan càlcul mental. Una altra de les seues pràctiques són grups interactius de quatre o cinc escolars que canvien d’activitat cada quinze minuts.

A Secundària, un dels instituts que apliquen el programa és el Manuel de Montsuar. Alba Carrasco, professora de matemàtiques i formadora, relata que estan formant la resta de docents del departament sobre activitats que poden desenvolupar a les aules amb 30 alumnes i amb diversitat, per treballar els mateixos continguts de manera més competencial i aplicant el raonament. Per exemple, en àlgebra es forma sobre la resolució d’equacions de segon grau a partir de dibuixos geomètrics. “Acaben aplicant la fórmula, però hi arriben a través del raonament, en aquest cas geomètric, completant uns quadrats. D’aquesta manera, els alumnes que van més fluixos troben la resposta gràcies al dibuix”, detalla. Els docents també han après a ensenyar la modelització de funcions a partir d’un experiment. Carrasco assenyala que alguns docents de matemàtiques ja utilitzaven aquestes activitats “més de reflexió que de memorització”, que ara estan estenent a tot l’ESO. Va afegir que una altra part del programa és la formació sobre Lesson Study, una metodologia que consisteix a millorar el funcionament de les classes a partir de l’observació i aplicació de solucions als problemes que s’hagin detectat.

El Govern justifica que la convocatòria per cobrir places docents en el sistema educatiu espanyol a Andorra “està dissenyada per atendre la demanda de les diferents famílies que elegeixen que les seues filles i fills cursin estudis seguint el currículum espanyol i sent l’espanyol la llengua vehicular”.

Català no obligatori per ser docent a Andorra

El Govern central defensa que no s’exigeixi saber català als docents a Andorra. Sosté que les convocatòries de places “han estat valorant el coneixement del català com a mèrit, sense establir-ho com a requisit obligatori, partint del conveni bilateral firmat entre Espanya i Andorra en matèria educativa, fet a Andorra el 23 de desembre del 2004”. Així ho va manifestar l’Executiu en una resposta al Congrés a una pregunta d’ERC, que qüestionava els motius pels quals “no es requereix el coneixement previ del català per a les places docents a Andorra, tenint en compte que és l’única llengua oficial del país”.