L'Hospital Sant Joan de Déu tracta 40 menors a l’any per abús de ‘pantalles’

L’ús dels smartphones i altres dispositius digitals està generalitzat en la societat. Els utilitzem en l’àmbit laboral, educatiu, social, de lleure... Però el problema ve quan resulta imprescindible funcionar sense ells i ens convertim en addictes, situació de què no se salven els més joves. De fet, per als adolescents, que han nascut ja en un món digital, tenir mòbil com a molt tard als 12 anys, quan comencen l’institut, és d’allò més normal, malgrat que existeix un moviment denominat Adolescència Lliure de Mòbils que advoca per no donar-los el primer fins als 16 i que va propiciar que la Generalitat elaborés un protocol per restringir-ne l’ús als centres educatius (encara que a la majoria de Lleida ja estaven prohibits). Moltes famílies posen un temps límit d’ús diari de les pantalles als seus fills, per evitar que s’hi enganxin, però tot amb tot existeixen casos d’abús. 

En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida atén cada any uns 40 adolescents d’entre 12 i 17 anys que han desenvolupat una addicció a les noves tecnologies (el 2023 van ser 40 i 39 el 2022, 39). El psicòleg Àlex Palau i la psiquiatra Cristina Jové apunten que moltes famílies no són conscients de l’abús que fan els seus fills d’aquests dispositius fins que comencen els conflictes, com per exemple l’absentisme escolar, la baixada de notes, aïllament, discussions o fins i tot el robatori de targetes per comprar additius per als seus jocs. Asseguren que han vist casos de fins a quinze hores davant de les pantalles, però alerten que el problema no és només el temps, sinó l’accés lliure als continguts. 

Així mateix, destaquen el perill que suposa d’una banda la intolerància a la frustració que genera la possibilitat de canviar el que no els agrada “amb un dit en un segon” i la velocitat (tot a les xarxes és immediat i dura poc). I de l’altra, que es creuen a ulls clucs tot el que diuen youtubers i influencers, sense contrastar-ho. Per superar l’addicció a les pantalles, primer les retiren i després d’una quaresma les reintrodueixen gradualment. Per exemple, advoquen perquè el lleure digital ocupi un espai com qualsevol altre tipus de lleure, com utilitzar una hora el mòbil o jugar a la Playstation, i guardar després els dispositius. En tot cas, no són partidaris de la prohibició, “perquè resulta atractiva” i perquè la tecnologia és una “eina necessària”, de forma que defensen més “l’acompanyament per al seu bon ús”. I amb aquesta finalitat, asseguren, és que els adults haurien de tenir “la formació necessària, perquè de vegades es prohibeix des del desconeixement o la por”. 

Així mateix, consideren que fins als 3 o els 6 anys l’exposició a pantalles hauria de ser nul·la o molt limitada, igual que recomana la Societat Catalana de Pediatria (vegeu el quadre adjunt). Expliquen que, per als més petits, els dispositius tecnològics funcionen en moltes ocasions de mainaderes i assenyalen que “és probable” que hagin de crear un grup per tractar nens de 6 a 12 anys. 

A partir dels 17-18 anys, els adolescents amb problemes d’abús de tecnologies són tractats a la unitat de joc patològic i altres addiccions conductuals de l’Hospital Santa Maria. No obstant, la seua responsable, Neus Aymamí, indica que l’addicció a pantalles suposa menys del deu per cent del total de pacients atesos, que solen ser especialment per abús de videojocs o xarxes socials. Es recondueix la seua conducta i s’intenta implicar la família, i tampoc no és partidària de la prohibició dels dispositius, sinó d’“acompanyar- los i ensenyar-los a ferne un bon ús”, així com d’una regulació més estricta de la indústria per limitar l’accés a certs continguts. 

En aquest sentit, l’Associació de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) també reclama una normativa millor i una estratègia política general de sensibilització sobre l’ús de pantalles, encara que hi ha col· lectius que fins i tot van més enllà i consideren necessari que es prohibeixi per llei l’accés als smartphones als menors de 16 anys.