«El mòbil es una gàbia, si entres, es difícil sortir»

Holi, Ainara, Alba, Arsenda, Pol i Erik el seu alumnes de segon d’ESO de l’institut Josep Lladonosa de Lleida i tots tenen smartphone. Alguns ja des de tercer o quart de Primària i els altres des dels 11 o 12 anys, en el començar la Secundaria. En la majoria, la seua família les imposa un límit de temps diari d’ús, que va des dels 35 o 45 minuts a una hora, però d’altres poden utilitzar-lo de manera il·limitada. Un d’aquests últims reconeix que se sent una mica ‘enganxat’ i creu que “el mòbil es una gàbia, si entres es difícil sortir”. “Quan llec a casa, agafo el mòbil i penso, després faré els deures, però passen las hores i no els faig. I així sempre. Quan tinc el mòbil, em dic, vaig en deixar-lo, però als dos minuts el torno en agafar. Podria estar aprofitant el temps en altres coses, però no ho faig” confessa, mentre un altre apunta que “si els adults en la nostra edat haguessin tingut els mòbils que tenim ara, estarien igual d’enganxats”.

Una altra de las estudiants, que sí que té un temps restringit, també reconeix que “perds la noció del temps”. “Jo em poso en mirar-lo a las 17.30 quan he acabat els deures i em passa mitja hora com si haguessin estat cinc minuts”, apunta. En canvi, un altre subratlla que “no ens sentim addictes al mòbil” i una posa com a exemple que va ser “deu dies de campaments sense mòbil i no ho vaig llançar de menys”. En aquest sentit, una altra indica que “en mi m’assaboreix utilitzar el mòbil, però si una amiga em proposa fer una activitat, òbviament triaré anar con jo amiga”. En canvi, una altra assenyala que “per a què sortir si ets a casa con el mòbil i te pots entretenir tota la tarda”. “Pots aprendre anglès o parlar con els amics, no hi ha necessitat de sortir en fer alguna cosa”, observació.

En tot cas, tots defineixen que tenir un smartphone en la seua edat es totalment necessari per comunicar-se con els seus amics i con la seua família perquè, argumenten, ja van sols por el carrer o es queden a casa sense ningú més i poden passar mil coses”. Creguin que esperar als 16 anys “no té sentit perquè qui s’immadur no madurarà de cop en el complir els 16”. En aquest sentit, una de las estudiants va voler deixar clar que “el mòbil es una eina que utilitzada con abús es converteix en una cosa dolenta, però per si mateix no deuria ser-ho”. “Es un recurs que te ajuda i jo no li veig nata de dolent, el problema es quan abuses”, sentència.