SEGRE

TRIBUNALS FRAU

L'estafa piramidal amb 31 lleidatans afectats ascendiria a 20 milions

Denunciants calculen aquesta xifra i que hi ha més d'un centenar de víctimes a l'Estat. “Actuen sense cap tipus d'escrúpols”, assegura un inversor de Ponent

Imatge de l’edifici judicial del Canyeret. - SEGRE

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La macroestafa piramidal que ha suposat que 31 lleidatans hagin perdut tres milions d’euros en operacions inversores que han resultat fictícies, investigatda pel jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida, ascendiria a més de 20 milions d’euros a nivell de l’Estat. Així ho van assegurar dimarts a la nit al programa Código 10 de Cuatro diversos afectats, un dels quals de Lleida. Val a recordar que en el cas de Ponent el jutjat té actualment acumulades tres querelles amb un total de 31 denunciants contra O.A.R.M., J.G.G. i A.M.D. pels delictes d’estafa agreujada i insolvència punible, com va avançar SEGRE l’octubre passat.

Les víctimes calculen que hi ha més de 100 persones estafades, entre les quals familiars dels principals investigats. “Això demostra que actuen sense cap tipus d’escrúpols”, va assegurar ahir a aquest diari la víctima lleidatana a qui han estafat uns 600.000 euros.

De fet, l’abril de l’any passat va nàixer una plataforma a la xarxa per aglutinar les denúncies per a una querella col·lectiva. Al seu domini web afirmen que el líder de la trama és O.A.R.M. i hi ha 11 persones més, entre elles J.G.G. i A.M.D. que, segons ells, són “els còmplices i testaferros”.

Pel que fa a la suposada estafa piramidal a Lleida, hi ha tres querelles de 31 afectats. Es tracta de persones d’entre 55 i 86 anys, entre els quals hi ha professionals liberals, funcionaris de diversos sectors i pensionistes que han perdut tots els seus estalvis. Alguns d’ells van relatar a aquest diari que el modus operandi dels presumptes estafadors era sempre el mateix. Es presentaven com a experts financers i es guanyaven la confiança de les seues víctimes. A continuació, els oferien inversions suposadament carents de risc, amb altes rendibilitats i supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), quan en realitat tot era un engany.

Una vegada captats els primers inversors, els estafadors utilitzaven les seues víctimes per atreure nous “inversors” entre els familiars i coneguts, ampliant així el cercle d’afectats. Els asseguraven que sempre podrien recuperar el capital invertit, però la veritable intenció era apropiar-se de totes les quantitats rebudes, que eren desviades a destinacions desconegudes. Els afectats a Ponent lamenten la lentitud de la justícia i que els diners defraudats poden superar amb escreix els 20 milions.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking